Obre el menú principal
Aquest article tracta sobre l'illa de Thule. Vegeu-ne altres significats a «Societat Thule».
Thule documentada com a Tile a la carta marina d'Olaus Magnus, feta el 1539

Thule fou una illa mítica del nord de l'oceà Atlàntic, descoberta pel navegador grec Píteas, que hi va arribar després d'un viatge de sis dies encetat a les illes Orkney. El navegant indica que a l'illa era de dia 24 hores durant l'estiu i era de nit 24 hores durant l'hivern; no tenia gaire animals ni fruits, i produïa cap gra, ni petit. No se sap ben bé a quin lloc correspon; els gots anomenaven Tiel o Tiule les terres llunyanes en general. Ptolemeu pensa que es tracta de les Shetland, particularment de la més gran del grup, avui anomenada Mainland. Autors més moderns consideren que potser fou Islàndia o algun punt de la costa de Noruega (de fet, hi ha un lloc anomenat Thile o Thilemark) o de Dinamarca (a Jutlàndia, hi ha un punt que es diu Thy o Thyland).

Thule en l'actualitatModifica

Thule és el nom donat a un lloc de Groenlàndia al nord-oest de l'illa, també conegut com a Dundas. Durant la guerra freda, els americans hi van establir una base, que encara conserven, i els habitants èsquims foren traslladats a un llogaret prop anomenat Qaanaaq. Rasmussen va sortir de Thule en les seves expedicions (1912-1923) per a estudiar la vida i costums dels esquimals.

Un accident similar al de Palomares va ocórrer el 21 de gener de 1968 a la base aèria de Thule. Un accident en pista va provocar l'incendi i la posterior explosió d'un Boeing B-52 Stratofortress que duia 4 bombes B28 com les de Palomares. Aquí sí que es va fer un estudi epidemiològic, i la taxa de càncer entre els treballadors que van participar en la neteja era 50% superior a la de la població general. Va haver-hi també reports d'esterilitat i altres trastorns associats a la radioactivitat.