Obre el menú principal

Teobald II de Blois

(S'ha redirigit des de: Tibald II de Blois)

Teobald II de Blois (979/981 - 11 de juliol de 1004, bur Chartres Saint-Père) fou comte de Blois, Chartres, Châteaudun, Tours, Provins i Reims.

Infotaula de personaTeobald II de Blois
Theobald II of Blois.png
Nom original (fr) Thibaut II de Blois
Biografia
Naixement 985 (Gregorià)
Mort 11 juliol 1004 (18/19 anys)
Activitat
Ocupació Aristòcrata
Altres
Títol Comte
Família Casa de Blois
Pares Eudes I de BloisBerta de Borgonya
Germans Eudes II de Blois i Roger de Beauvais
Modifica les dades a Wikidata

OrígensModifica

Era fill del comte de Blois, Chartres, Tours, Châteaudun, Provins, Reims, Meaux i Troyes, Eudes I de Blois, i de Berta de Borgonya, filla del rei d'Arle o Borgonya Conrad III de Borgonya el Pacífic.

BiografiaModifica

 
Blasó original dels comtes de Blois

El 996 a la mort del seu pare, el va succeir en els títols i en el govern dels territoris dels comtats, excepte en els comtats de Meaux i Troyes que havien tornat a la casa de Vermandois.

En el mateix any la seva mare Berta, que havia estat bojament enamorada del rei de França[1]Robert II, que volia casar-s'hi, no va obtenir el permís ni del papa Gregori V ni del rei Hug Capet, el pare de Robert, ja que eren cosins de tercer grau.

També l'any 996, a la mort d'Hug Capet, Robert es va convertir en rei de França i uns mesos més tard es va casar amb la seva segona esposa, la seva cosina Berta, assegurant-se així la successió al ducat de Borgonya, tot i l'oposició del Papa. Això portà que, l'any 997, el Papa l'imposés set anys de penitència i l'amenacçes amb l'excomunió (que es va imposar) als dos cònjuges. També va posar en interdicte al regne de França, si no es separaven.

Teobald II, el 1004, va morir amb poc més de 20 anys sense deixar hereus, ja que, segons sembla, havia abraçat la vida eclesiàstica, i va ser succeït pel seu germà menor Eudes II de Blois.

NotesModifica

  1. El desembre del 987, el seu pare Hug Capet l'havia associat al tron i l'havia coronat, per la qual cosa a la seva mort, la successió de Robert II de França podria tenir contestació

Enllaços externsModifica

ReferènciesModifica

  • Louis Halphen, "La Francia dell'XI secolo", cap. XXIV, vol. II, 1999