Els tilacosmílids (Thylacosmilidae) són una família extinta de marsupials de dents de sabre que visqueren a Sud-amèrica entre l'Oligocè inferior i el Pliocè. Se n'han trobat restes fòssils a l'Argentina i Xile.[1] Igual que els altres dents de sabre, desenvoluparen dents canines superiors extremament llargues i adaptacions cranials i esquelètiques relacionades amb el seu ús.[2] A diferència dels dents de sabre placentaris, mancaven de dents carnisseres.[3] Basant-se en les semblances morfològiques, tradicionalment se'ls ha atribuït una ecologia similar a la dels dents de sabre placentaris, però un estudi publicat el 2020 posà en dubte aquesta hipòtesi.[4]

Infotaula d'ésser viuTilacosmílids
Thylacosmilidae Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Període
Estat de conservació
Fòssil
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreSparassodonta
FamíliaThylacosmilidae Modifica el valor a Wikidata
Riggs, 1933
Gèneres

Un punt de vista minoritari entre els científics els classifica com a la subfamília dels tilacosmilins (Thylacosmilinae), en el si de la família dels proborhiènids.[5]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Entrada «Thylacosmilinae» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
  2. Antón, 2013, p. xiii.
  3. Antón, 2013, p. 14 i 15.
  4. Janis et al., 2020, p. 1.
  5. Engelman et al., 2020, p. 8.

Bibliografia modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tilacosmílids