Clavellina d'aire

gènere de plantes
(S'ha redirigit des de: Tillandsia)

Les clavellines d'aire o clavells d'aire (Tillandsia) són un gènere de plantes de la família de les bromeliàcies.

Infotaula d'ésser viuClavellina d'aire
Tillandsia Modifica el valor a Wikidata
Tillandsia flabellata1.jpg
Tillandsia flabellata.
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdrePoales
FamíliaBromeliaceae
SubfamíliaTillandsioideae
GènereTillandsia Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1753
Tipus taxonòmicTillandsia utriculata Modifica el valor a Wikidata
Espècies
Més de 500 espècies

És un gènere que té unes 500 espècies de distribució americana, des del sud dels Estats Units fins a l'Argentina. Les espècies més conegudes a Catalunya són la Tillandsia bergeri de flors amb bràctees rosa pàl·lid i pètals blau clar i la Tillandsia aeranthos de flors amb bractees rosa fúcsia i pètals lila fosc. Són plantes epífites, rupícoles o saxícoles.

Usos i cultiuModifica

Prefereixen la llum del sol indirecta o difusa a l'estiu (el ple sol de l'estiu danyarà les fulles) solament és acceptable el sol directe a l'hivern. Si es troba a l'interior s'ha de posar prop d'una finestra assolellada (eviti la localització nord). Prefereixen estar a l'aire lliure a l'estiu.


Les plantes s'han de xopar a fons dues vegades per setmana quan encara no té la flor, més sovint amb un ambient càlid i sec, però no mantenir les plantes constantment mullades, permetre-li assecar-se entre els regs. Durant l'estiu és aconsellable ruixar-les amb aigua vaporitzada una vegada al dia. L'aerosol tres vegades a la setmana en la tardor i l'hivern. La rociadura d'aigua no substitueix en xopar acuradament amb una llauna de reg o submergir-la enterament en aigua (per aproximadament una hora). Després de xopar, l'excés de l'aigua se sacseja per a evitar la putrefacció. Les plantes en flor són més susceptibles a la putrefacció i no han de ser xopades. Les Tillandsia no pot sobreviure amb aigua constant, ni sent plantat en terra.

La temperatura permissible la tenen en la gamma que va de 32 °C a 10 °C. Són sensibles a les gelades, a excepció de l'espècie més robusta, T. usneoides, que poden tolerar gelades a la nit al voltant de -10 °C.[1]

TaxonomiaModifica

Aquest gènere conté unes 730 espècies,[2] tradicionalment dividides en set subgèneres:[3]

ReferènciesModifica