Tipografia catalana
La tipografia catalana, com a tal, comença amb la Gramàtica de Mates (1468), passant per Pere Posa, Cormelles, i altres impressors a València
L'única tipografia de la qual hi ha constància de ser un treball íntegrement fet a Catalunya va ser la dissenyada per Arnau Guillem de Broca (d'origen occità) la seva tipografia va ser gravada i dissenyada a Catalunya.
Antigament existeixen les professions de «gravador" o "obridor de punxons». Aquest feines es van desenvolupar a Catalunya especialment a l'entorn de Ripoll, consistia a crear un tipus en metall per, posteriorment, fer duplicats d'aquest (foses) i utilitzar-los durant la composició del text a imprimir. Per això, i fins a l'arribada de la «era digital», s'enumeraran els diferents gravadors de punxons de Catalunya, creadors, en veritat, de les diferents famílies de tipus. Actualment, aquestes professions han deixat pas la de tipògraf, vocable també aplicable a l'impressor, caixista, o qualsevol altre relacionat amb «l'art d'imprimir».
Segle XV
modificaSegle XVI
modifica- Sebastià de Cormellas (????-????).
Segle xvii
modificaEs caracteritza per importar letrerías flamenques abans d'afavorir el creixement i desenvolupament de l'art a Catalunya.
Segle xviii
modifica- Rongel ¿incloure'l? revisar.
- Eudald Pradell (1721-1788): Pradell (tipografia).[2][3][4]
- Fra Pau de la Mare de Déu (1748-1780). Els seus tipus mostren similituds amb els d'Eudald Pradell.
Segle xix
modifica- Ignasi Boix (????-????)
Aquest segle es caracteritza, per la importació famílies de tipus d'altres països.
Segle XX
modificaAquest segle es caracteritza, per la importació famílies de tipus d'altres països.
Referències
modificaVegeu també
modificaEnllaços externs
modifica- Eudald Pradell i la fosa del convent de Sant Josep (castellà)
- Els primers impressors espanyols Arxivat 2008-08-29 a Wayback Machine.(castellà)