Tirallongues de Manresa
Els Tirallongues de Manresa és una colla castellera de Manresa, al Bages, creada el 19 de gener de 1993.[1][5] La primera actuació va ser el 21 de febrer de 1993 en motiu de les festes de la Llum a Manresa.
|
|||||
 (2017)  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Sobrenom | Tirallongues, esquimals | ||||
| Tipus | colla castellera | ||||
| Color camisa | Blau i blanc (ratllada) | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1993[1] | ||||
| Activitat | |||||
| Millors castells | 4 de 8, 3 de 8, 2 de 8 amb folre carregat, 2 de 7 | ||||
| Millor actuació | 2d7 4d8 3d8 2pd5 | ||||
| Concurs | 37a posició a la darrera edició | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Local |
| ||||
| Presidència | Miquel Àngel Ramos[2] | ||||
| cap de colla | David Àlvarez i Olga Moyà[4] | ||||
| Altres | |||||
| Color oficial | blanc i blau | ||||
| Lloc web | tirallongues.cat | ||||
     | |||||
El màxim castell que han assolit és el 3 de 8, que van descarregar el 5 de novembre de 2017 a la plaça de Crist Rei de Manresa. Aquesta fita representa el punt àlgid de la seva trajectòria descarregant l'anomenada Clàssica de vuit , no havent intentat aquest castell posteriorment, també han carregat el 2d8f en l'any del seu 25 aniversari en la diada de la colla el dia 12 de novembre de 2018.[5]
El 4 de 8 és un castell molt especial pels manresans, castell que va marcar el seu màxim a la primera época d'èxits de la colla (1993-1998) i també en la época actual on en descarreguen per primer cop a Millars 2017 i es consoliden com a colla de 8 descarregant-lo amb solidesa posteriorment.
Anteriorment, els Tirallongues de Manresa van intentar el 4 de 8 en quatre ocasions: el 8 de novembre de 1998 (carregat), el 27 de setembre de 1998 (intent desmuntat), el 30 d'agost de 1998 (intent) i el 26 d'octubre de 1997 (primer intent).
HistòriaModifica
Primers anys (1992-1993)Modifica
Arrel de l'entusiasme despertat pel Pere Bartumeus i Ricard Riu en la seva estada al concurs de castells de Tarragona de l'any 1992, van decidir crear una colla castellera al Bages.[6]
Així doncs van decidir explicar-ho tot a una periodista manresana, la Montse Xixons, fet que es va traduir en una pàgina al diari Regió 7, el 14 de novembre de 1992, que anunciava la intenció d'uns joves manresans de crear una colla castellera.[6]
L'associació de veïns de la carretera de Santpedor va cedir el seu local per fer les primeres trobades i reunions per parlar de com s'havia de crear l'entitat. En aquell local es van decidir coses importants pel futur de la colla com el nom, l'escut i el color de la camisa i la creació dels primers estatuts com a entitat.[6]
L'origen del nomModifica
Després de buscar en arxius històrics de la ciutat de Manresa, es va descobrir que antigament els nens de la ciutat jugaven a un joc que portava com a nom "La Tirallonga" (Podeu consultar el llibre "La Història de Manresa explicada als infants", de mossèn Gasol per conèixer en què consistia aquest joc.).[6]
Així doncs, a la votació va aparèixer "Tirallongues", nom que finalment va guanyar. Amb aquest nom trencàvem esquemes: era la primera colla de Catalunya que no adoptava un sinònim de nen davant del nom de la ciutat. El món casteller va rebatejar als Tirallongues com "els Esquimals", ja que, en aquells moments era la colla situada més al nord en el mapa de Catalunya.Les primeres passes per aprendre a fer castells van ser visites a les colles més properes de l'època. Allà van començar a conèixer les nomenclatures i la tècnica castellera.[6]
El local de l'associació de veïns no era gens adequat per poder practicar l'activitat i es van començar a fer alguns assaigs a la sala d'actes de l'alberg de Manresa, al Cor de Sant Josep.[6]
No va ser fins després de la primera aparició en públic, el 21 de febrer del 1993 en motiu de les festes de la Llum a la plaça de l'ajuntament de Manresa, (on la colla va alçar el seu primer castell en forma de pilar de 4 carregat), que gràcies a un contacte del Sr. Senillosa i l'associació de veïns del barri de les Escodines, que els Tirallongues van trobar un lloc adient: l'antiga Església del barri, que l'associació de veïns feia servir com a magatzem per la il·luminació de Nadal.[6]
Amb el creixement de l’entitat i dels membres de la colla, el fet de compartir un local era cada cop més difícil. El Pere Bartumeus, ho tenia molt clar: volia recuperar l’antiga església Casa Caritat, tancada des de feia anys amb pany i clau, per fer castells. I ho va aconseguir després de moltes gestions. L’Església, tot i que ja estava desconsagrada, tenia tot el material religiós intacte, i l’Ajuntament tan sols es feia càrrec de retirar un altar lateral de l’església per dur-lo al Museu Comarcal de Manresa com a record. Per tant, l’entitat que volgués ocupar aquest local havia de retirar tot el material existent allà dintre.[6]
La colla va contactar amb els membres de l'entitat Amics de la Seu de Manresa per traslladar els material religiós fora del futur local casteller. Posteriorment l'ajuntament va concedir el permís per la instal·lació d'uns lavabos al local.[6]
Origen de la camisa i l'escutModifica
La colla no disposava de diners per comprar peces de roba i fer les camises, però una persona jubilada de Sallent, localitat tèxtil de la comarca, va oferir unes peces de roba molt resistent, a un preu realment econòmic. Eren unes existències que no se les podia treure des de feia anys. Afortunadament, van quedar molt curtes gràcies a la incorporació de nous membres a la colla. Actualment encara es continua elaborant aquesta roba en l'antic teler de Sallent.[6]
L'escut escollit va ser l'actual, que extreu una part de l'escut de Manresa a la que se li sobreposa un pilar de cinc, dibuixat amb la tècnica de dibuix lineal. La idea original del dibuix del pilar de 5 va ser d'en Domènec Forns Sellarès.[6]
Organització[7]Modifica
Com totes les colles castelleres actuals, els Tirallongues de Manresa s'organitza en dos grups de treball diferenciats: la junta directiva i la junta tècnica.
Junta directivaModifica
La junta directiva dels Tirallongues de Manresa està composta per:
- El president Miquel Ángel Ramos.
- El secretari Guillem Castellá.
- La tresorera Raquel Montaner.
- Cinc vocals; un d'economia, dos de promoció i dos co-caps de colla.
Junta tècnicaModifica
La junta tècnica dels Tirallongues de Manresa s'organitza en tres grups diferenciats: l'equip de tronc, l'equip de pinyes i l'equip de canalla:
- Els caps de colla són el David Álvarez i l'Olga Moyà.
- L'equip de troncs està compost pel David Jover (el cap), pel Jordi Solé, per l'Anna Montenegro i pel Lluís Trulls.
- L'equip de pinyes està compost pel Fransesc Orgaz (el cap), per la Queralt Costa, pel Ferran Montenegro, pel Ramon Maench i pel Gustavo Skladanowski.
- L'equip de canalla està compost per la Núria Montenegro i per la Paula Ramos (les caps), i per la Judit Casals.
CuriositatsModifica
El primer pin que es va fer a la colla per intentar recaptar diners, va ser el pilar de cinc de l'escut dels Tirallongues. El cert és que un cop extret el pilar de cinc de l'escut, gairebé ningú endevinava què era i les interpretacions de la gent eren moltes, variades i divertides (un arbre de Nadal, per exemple).
En un principi, els pins no van agradar gaire, però amb el pas del temps, i amb motiu de la baixa tirada, els col·leccionistes d’aquestes "xapetes", arribaven a oferir autèntiques bestieses de diners per poder tenir-ne un exemplar.
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 «Tirallongues de Manresa». Webcasteller. [Consulta: 30 maig del 2011].
- ↑ «Junta Directiva». Tirallongues de Manresa. [Consulta: 23 juny del 2011].
- ↑ «Colla Castellera Tirallongues». Ajuntament de Manresa. [Consulta: 3 maig 2016].
- ↑ «Junta Tècnica». Tirallongues de Manresa. [Consulta: 23 juny del 2011].
- ↑ 5,0 5,1 Revista Castells. Num. 6, Agost-Setembre 2005. Pag.40-41
- ↑ 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 «La Història – Tirallongues». [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ «Organs de Gestió – Tirallongues». [Consulta: 8 maig 2020].
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tirallongues de Manresa |