Tiratge

nombre de còpies impreses d'una publicació

Tiratge o tirada és un terme que servia per a indicar el nombre d'exemplars o d'estampes que s'imprimien en la indústria editorial i les arts gràfiques.[1] A poc a poc, el seu ús es va estendre a tota mena de productes.

Arts gràfiques

modifica

En les arts gràfiques (xilografia, litografia, calcografia, serigrafia, linografia…), el tiratge és el joc de peces idèntiques impreses amb la mateixa planxa, pedra, plantilla o altres superfícies matricials. Els artistes solen numerar cada exemplar amb una fracció tipus 1/50. En aquesta seriació el numerador indica l'orde d'impressió i el denominador el nombre total. És costum destruir la matriu després de la darrera impressió, per tal de garantir-ne el nombre restringit i el valor de cada còpia de l'obra. Com més petit és el numerador, tant més val l'obra, ja que, depenent del material utilitzat, la planxa matriu s'espatlla a poc a poc. La seriació es fa directament sobre el gravat, en general a llapis.[2] Les proves anteriors, com les proves d'estat, épreuve d'artiste, bon à tirer o EA, els primers tests de tintatge són fora de sèrie i de nombre molt petit. També s'utilitza HC (Hors commerce) per a uns pocs exemplars que l'artista guarda per a ell mateix o per regalar. L'expressió francesa bon à tirer (bo per imprimir) indica que el gravat –o l'obra– és bona, que no calen més correccions i que pot ser imprès.[3]

La mateixa manera de seriar s'utilitza també per a obres de foneria en què el motlle pot utilitzar-se més d'una vegada.

Llibres

modifica

S'utilitza també per als llibres, on es poden trobar les expressions tiratge limitat, primer tiratge, etc. En edicions de bibliofília o certs llibres d'artista[4] que es troben al límit de l'art i de l'edició, sovint s'imprimeix «l'edició original» damunt de paper de millor qualitat en un tiratge limitat numerat de x fins a y, en una edició normal no numerada. Per a col·leccionistes de llibres, una còpia del primer tiratge té un valor suplementari, sobretot si el primer tiratge va ser curt i després l'obra va esdevenir un succés, o l'obra va ser prohibida i molts exemplars van ser cremats o destruïts.

Publicacions periòdiques

modifica

A la premsa periòdica es parla de tiratge o de circulació. Si en les obres d'art o els objectes exclusius un tiratge petit n'augmenta el valor, per a diaris i revistes és just el contrari, cal un tiratge el més llarg possible: determina les tarifes publicitàries i els ingressos de la propaganda. Aquest valor depèn no tan sols del tiratge, també i especialment de la difusió: el nombre d'exemplars venuts i el nombre de persones que llegeixen la publicació, ja que la majoria dels diaris els llegeix més d'una persona. El tiratge es pot comptar objectivament a la impremta, la difusió i el nombre de lectors són controlats per organitzacions independents per tal d'assegurar-ne l'objectivitat.

Tiratge limitat com a eina de màrqueting

modifica

En aquests temps de producció en massa, l'exclusivitat d'un producte n'augmenta el valor subjectiu i, per tant, el preu. Un tiratge limitat o numerat esdevé aleshores una eina del màrqueting per tal de crear una escassetat artificial.[5] La tècnica de l'edició limitada o numerada, sovint en terminologia anglesa (limited edition, special edition, collector's item) es fa servir avui dia a tot arreu: des de l'oli d'oliva, les plaques de cava o el vi rar,[6] fins als mobles de disseny, els autos, els discs o la roba.

Referències

modifica
  1. "Tiratge" Arxivat 2011-09-02 a Wayback Machine. al Glossari de gravat calcogràfic
  2. "Varis conceptes: seriació"[Enllaç no actiu] a Història del gravat
  3. Sylvie Collignon, "Eau-forte, lithographie, gravure, comment s'y retrouver? Arxivat 2012-08-28 a Wayback Machine.", Web Expertissim, 12 agost 2010
  4. "Que és un llibre d'artista"[Enllaç no actiu], Nota de premsa del Centre Cívic Barceloneta
  5. "Limited Editions as a Marketing Strategy" a: MBA Knowledge Base (en català: edició limitada com a estratègida de màrqueting)
  6. Bosch, Imma «Empordàlia presenta tres nous vins monovarietals». Avui, 06-05-2011.