Tit Larci Flavus

(S'ha redirigit des de: Tit Larci Flau)

Tit Larci Flavus (en llatí: Titus Lartius Flavus) va ser un magistrat romà que va exercir com a cònsol l'any 501 aC. Era germà del cònsol Espuri Larci Flavus. Formava part de la gens Làrcia.

Infotaula de personaTit Larci Flavus
Nom original(la) T.Larcius Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle VI aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle V aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Tribú militar
504 aC – 504 aC
1r Cònsol romà
501 aC – 501 aC
Juntament amb: Pòstum Comini Aurunc
Dictador romà
501 aC – 501 aC
2n Cònsol romà
498 aC – 498 aC
Juntament amb: Quint Cloeli Sícul
Prefecte de la ciutat
494 aC – 494 aC
Legat
493 aC – 493 aC
Legat
493 aC – 493 aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma, diplomàtic de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública romana primerenca Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesLarcius (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
GermansEspuri Larci Flavus Modifica el valor a Wikidata

Va ser cònsol per segona vegada el 498 aC.[1] Surt d'una nissaga etrusca, i el seu nomen també apareix escrit Lartius, Larcius o Largius.

En aquest segon consolat va conquerir la ciutat de Fidenae. L'any 498 aC la cúria o senat va considerar necessari crear la figura del dictador (només 10 anys després de l'expulsió dels Tarquinis) limitada a sis mesos, però inapel·lable i per tant més completa que la monarquia. Flavus va ser el primer dictador[2] i el seu col·lega li va entregar l'imperium i va ser nomenat magister equitum. Va elaborar el cens i va presidir els comicis consulars, i va deixar el càrrec abans de finalitzar. Potser va dedicar un temple a Saturn o el Capitoli al turó Capitolí.

En els disturbis provocats pels plebeus amenaçats pels deutes (494 aC) va recomanar mesures conciliatòries. L'any 493 aC el senat el va enviar a parlamentar amb els plebeus del mont Sagrat i el mateix any va ser llegat del cònsol Pòstum Comini, al setge de Corioli.[1]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 William Bodham Donne, «T. Lartius Flavus», a William Smith (lexicògraf) A dictionary of Greek and Roman biography and mythology vol. II, Boston, C. Little i J. Brown, 1867, pàgina 175
  2. The Encyclopaedia Britannica, Or Dictionary of Arts, Sciences, and General Literature (en anglès). Volum 8, 1842, p. 10.