Tit Larci Flavus
Tit Larci Flavus (en llatí: Titus Lartius Flavus) va ser un magistrat romà que va exercir com a cònsol l'any 501 aC. Era germà del cònsol Espuri Larci Flavus. Formava part de la gens Làrcia.
Nom original | (la) T.Larcius |
---|---|
Biografia | |
Naixement | segle VI aC valor desconegut |
Mort | segle V aC valor desconegut |
Senador romà | |
valor desconegut – valor desconegut | |
Tribú militar | |
504 aC – 504 aC | |
1r Cònsol romà | |
501 aC – 501 aC Juntament amb: Pòstum Comini Aurunc | |
Dictador romà | |
501 aC – 501 aC | |
2n Cònsol romà | |
498 aC – 498 aC Juntament amb: Quint Cloeli Sícul | |
Prefecte de la ciutat | |
494 aC – 494 aC | |
Legat | |
493 aC – 493 aC | |
Legat | |
493 aC – 493 aC | |
Activitat | |
Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma, diplomàtic de l'antiga Roma |
Període | República romana primerenca |
Família | |
Pares | Larcius i valor desconegut |
Germans | Espuri Larci Flavus |
Va ser cònsol per segona vegada el 498 aC.[1] Surt d'una nissaga etrusca, i el seu nomen també apareix escrit Lartius, Larcius o Largius.
En aquest segon consolat va conquerir la ciutat de Fidenae. L'any 498 aC la cúria o senat va considerar necessari crear la figura del dictador (només 10 anys després de l'expulsió dels Tarquinis) limitada a sis mesos, però inapel·lable i per tant més completa que la monarquia. Flavus va ser el primer dictador[2] i el seu col·lega li va entregar l'imperium i va ser nomenat magister equitum. Va elaborar el cens i va presidir els comicis consulars, i va deixar el càrrec abans de finalitzar. Potser va dedicar un temple a Saturn o el Capitoli al turó Capitolí.
En els disturbis provocats pels plebeus amenaçats pels deutes (494 aC) va recomanar mesures conciliatòries. L'any 493 aC el senat el va enviar a parlamentar amb els plebeus del mont Sagrat i el mateix any va ser llegat del cònsol Pòstum Comini, al setge de Corioli.[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 William Bodham Donne, «T. Lartius Flavus», a William Smith (lexicògraf) A dictionary of Greek and Roman biography and mythology vol. II, Boston, C. Little i J. Brown, 1867, pàgina 175
- ↑ The Encyclopaedia Britannica, Or Dictionary of Arts, Sciences, and General Literature (en anglès). Volum 8, 1842, p. 10.