Titelles Naip
Titelles Naip és una companyia de teatre de titelles creada a Vic (Osona) el 1973.[1]
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | grup de teatre  |
| Història | |
| Creació | 1973 |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
Aquesta formació, liderada per Manel Ricart i secundada per Dolors Viladomat, Jordi Ricart, Nani Altimires, Petra Martín i Ramon Ricart, és un grup estable i de llarga trajectòria del teatre de titelles. Va inicia la seva activitat a principis de la dècada dels anys setanta del segle XX, en un moment de gran eclosió de grups titellaires a Catalunya, amb la creació de companyies com Badabadoc (Sant Feliu de Codines), Dits i Ninots (Girona) i L’Estaquirot (Vilanona i la Geltrú), les quals permeten per primera vegada una presència del teatre de titelles a gairebé tots els pobles i viles del país. Durant gairebé cinquanta anys de treball ininterromput, ha estrenat més de trenta espectacles: des de versions pròpies de contes tradicionals i d’autors actuals fins a obres de creació pròpia. Una altra de les seves fonts d’inspiració han estat les llegendes populars.[1]
Entre les seves produccions més destacades hi ha Bon viatge, Caputxeta, un espectacle musical que combinava gegants, màscares i actors, i que la companyia va presentar el 1982 al Festival de Charleville-Mézières, la cita internacional de més prestigi en l’àmbit del teatre de titelles; Contes saharauis, estrenat el 1995 a la VI Mostra de Teatre per a Nois i Noies d’Igualada, amb el qual els Naip projectaren la seva línia de treball basada en l’adaptació de contes populars sobre una altra tradició, amb l’objectiu acostar l’infant a una cultura diferent de la nostra; Missatges al vent, un espectacle de creació pròpia produït el 2006 en col·laboració amb l’Associació de Disminuïts Físics d’Osona (ADFO) per explicar als nens i nenes què és la discapacitat d’una manera lúdica i engrescadora. De l’última etapa de la companyia destaca La flor romanial (2012), adaptació de la famosa rondalla mallorquina, a més dels muntatges La lloca de la vídua, Que bèstia!, Bertana’s i Un món de contes.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Auseller i Roquet, Jordi. «Titelles Naip». Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. Institut del Teatre (reconeixement).
Bibliografia complementària modifica
- Martín, Josep A. El teatre de titelles a Catalunya: aproximació i diccionari històric. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998.