Viquipèdia

Tomris Bakır

Tomris Bakır (5 de novembre de 1941 - 25 de febrer 2020) va ser una arqueòloga clàssica turca, que es va especialitzar en ceràmica i que va dirigir les excavacions arqueològiques de Daskyleion.

Plantilla:Infotaula personaTomris Bakır
Biografia
Naixement5 novembre 1941 Modifica el valor a Wikidata
Mort25 febrer 2020 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
FormacióUniversitat d'Ankara
Universitat de Heidelberg - arqueologia clàssica, column krater (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiRoland Hampe Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarqueòleg clàssic, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Atatürk
Universitat de l'Egeu Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeGüven Bakır Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Tomris Akbaşoğlu va néixer el 5 de novembre de 1941.[1] Va estudiar a Universitat d'Ankara, on va obtenir el títol de llicenciatura.[2] Es va doctorar a l'Institut Arqueològic de la Universitat de Heidelberg, sota la direcció de Roland Hampe.[3] Es va casar amb el també arqueòleg Güven Bakır (de), de qui va rebre el llinatge de casada.[4]

Des de 1977, després de tornar a Turquia, Bakır va exercir com a professora ajudant a l'Ataturk Universitat a Erzurum.[2] El 1988 va ser nomenada professora a l'Ege Universitat d'Izmir, on va treballar fins a la seva jubilació el 2010.[2] Entre 1988 i 2010 va dirigir les Excavacions a Daskyleion.[5] Bakır va centrar-hi la seva intervenció arqueològica en la residència del sàtrapa persa.[6] Sota la seva excavació, va interpretar com a temple zoroàstric un edifici,[7] encara que d'altres troballes importants també foren estudiades sota la seva direcció: dos segells i una bulla, àmfores d'importació i moltíssims fragments ceràmics.[8][9][7] Va ser una peça clau de la fundació del Museu Arqueològic de Bandırma el 2003.[5] A més a més, va ser una investigadora internacionalment reconeguda i era membre d'organitzacions de primer ordre, com l'Institut Arqueològic Alemany (DAI).[5]

Va morir el 25 de febrer de 2020 i el seu cos va ser enterrat al cementiri de Yakaköy el 26 de febrer, després d'un ofici funerari a la mesquida de Güven.[5][10]

Recepció

modifica

Bakır va treballar en els cràters en forma de columna d'origen corinti en la seva tesi, Der Kolonnettenkrater dins Korinth und Attika, que va ser considerada com una «anàlisi metòdica i laboriosa» de la ceràmica.[11] A la seva mort, el Ministeri turc de Cultura i Turisme la va considerar una "mestra destacada, que va introduir la ciutat antiga de Daskyleion al món [i] va obrir horitzons nous en l'arqueologia turca".[12]

Publicacions seleccionades

modifica
  • Der Kolonnettenkrater dins Korinth und Attika zwischen 625 und 550 v. Chr (Triltsch, Würzburg 1974).[13]
  • Korinth seramiğinde aslan figürünün gelişimi (Ege Üniversitesi Sosyal Bilimler Fakültesi, Izmir 1982).[14]
  • 'Archäologische Beobachtungen über dau Residenz dins Daskyleion', Pallas. Revue d'études antiques (1995).[15]
  • Herausgeberin mit Heleen Sancisi-Weerdenburg: Achaemenid Anatòlia. roceedings of the First International Symposium on Anatolia in the Achaemenid Period, Bandirma, 15–18 August 1997 (Nederlands Instituut voor het Nabije Oosten, Leiden 2001)-[16]
  • Daskyleion (Balıkesir Valiliği, Balıkesir 2011).[17]

Referències

modifica
  1. ↑ Totentafel in Türk Eskiçağ Bilimleri Enstitüsü Haberler 45, 2019/20 (Digitalisat).
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Prof. Dr. Tomris Bakır vefat etti haberi». [Consulta: 26 febrer 2022].
  3. ↑ Duvar, Gazete. «Arkeolog Tomris Bakır vefat etti» (en turc). Gazete Duvar, 26-02-2020. [Consulta: 22 desembre 2020].
  4. ↑ «Arkeolog Profesör Doktor Güven Bakır vefat etti haberi». Arkeolojik Haber. [Consulta: 22 desembre 2020].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Prof. Dr. Tomris Bakır´ı kaybettik» (en turc). [Consulta: 26 febrer 2022].
  6. ↑ Marek, Christian. In the Land of a Thousand Gods: A History of Asia Minor in the Ancient World (en anglès). Princeton University Press, 2016-06-21, p. 36. ISBN 978-0-691-15979-9. 
  7. ↑ 7,0 7,1 Nunn, Astrid (en francès) Abstracta Iranica. Revue bibliographique pour le domaine irano-aryen, Volume 34-35-36, 15-07-2016. DOI: 10.4000/abstractairanica.41676. ISSN: 0240-8910 [Consulta: free].
  8. ↑ Brelaz, Cédric Anatolia Antiqua. Eski Anadolu, 15, 1, 2007, pàg. 71–82. DOI: 10.3406/anata.2007.1225.
  9. ↑ Yaldır, Aylin Koçak World Archaeology, 43, 3, 01-09-2011, pàg. 364–379. DOI: 10.1080/00438243.2011.607610. ISSN: 0043-8243.
  10. ↑ «Prof. Dr. Tomris Bakır vefat etti haberi». Arkeolojik Haber. [Consulta: 22 desembre 2020].
  11. ↑ Cook, R. M. (en anglès) The Classical Review, 27, 1, 1977, pàg. 139. DOI: 10.1017/S0009840X00223226. ISSN: 0009-840X.
  12. ↑ «Vefat Haberi». kvmgm.ktb.gov.tr. [Consulta: 22 desembre 2020].
  13. ↑ Bakır, Tomris. Der Kolonnettenkrater in Korinth und Attika zwischen 625 und 550 v. Chr (en alemany). K. Triltsch, 1974. 
  14. ↑ Bakır, Tomris. Korinth seramiğinde aslan figürünün gelişimi (en turc). Ticaret Matbaacılık, 1982. 
  15. ↑ Bakir, Tomris Pallas. Revue d'études antiques, 43, 1, 1995, pàg. 269–285. DOI: 10.3406/palla.1995.1374.
  16. ↑ Achaemenid Anatolia : proceedings of the First International Symposium on Anatolia in the Achaemenid Period, Bandirma 15-18 August 1997. Leiden: Nederlands Instituut voor het Nabije Oosten, 2001. ISBN 90-6258-093-9. OCLC 49359945. 
  17. ↑ Bakır, Tomris.. Daskyleion : Balıkesir'in eski çağlardaki valilik merkezi. Balıkesir: Balıkesir Valiliği, 2011. ISBN 978-605-359-461-1. OCLC 777769316. 

Enllaços externs

modifica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tomris_Bakır&oldid=34294465»