Toponímia asturiana

Una de les reivindicacions de l'asturianisme cultural i lingüístic ha vingut constituïda per la recuperació de la toponímia considerada tradicional asturiana. Així, des de la fundació de Conceyu Bable a 1974 i de l'Acadèmia de la Llengua Asturiana a 1981 s'han succeït múltiples estudis sobre aquesta matèria.

La recuperació dels noms de lloc tradicionals

modifica

A nivell administratiu la Conselleria de Cultura del Principat d'Astúries va crear la Junta Assessora de Toponímia a 1985, i li va encarregar un estudi detallat dels topònims tradicionals asturians. Després de dos anys de treball es va publicar una relació de noms de lloc que no obstant això no va rebre sanció legal.

La situació va seguir sense canvis fins a la promulgació de la Llei autonòmica 1/1998 d'Ús i Promoció del Bable / Asturià, vigent avui dia i l'article 15.1 estableix:

«
  1. Els Topònims de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries tindran la denominació oficial en la seva forma tradicional. Quan un topònim tingui ús generalitzat en la seva forma tradicional i en castellà, la denominació podrà ser bilingüe.
  2. De Acord amb els procediments que reglamentàriament es determinin, correspon al Consell de Govern, previ dictamen de la Junta de Toponímia del Principat d'Astúries, i sense perjudici de les competències municipals i estatals, determinar els topònims de la Comunitat Autònoma
»

En compliment d'aquest mandat legal, el Consell de Govern del Principado d'Astúries va aprovar dos decrets que desenvolupaven la Llei d'Ús en matèria de toponímia: El Decret 38/2002, pel qual es regula la Junta de Toponímia del Principat d'Astúries, i el Decret 98/2002, pel qual s'estableix el procediment de recuperació i fixació de la toponímia asturiana.

Expedients toponímics aprovats

modifica
 
  Conceyos amb toponímia oficial a través de decret.
  Conceyos on avança el procés, pendents de promulgar el decret corresponent.
  Conceyos amb el procés iniciat.
Any 2020.

Vegeu també

modifica