Topper Headon
Nicholas Bowen "Topper" Headon (nascut el 30 de maig de 1955), conegut com a "Topper" perquè deien que s'assemblava al personatge Mickey the Monkey del còmic Topper, és un bateria anglès, conegut sobretot per la seva etapa amb el grup de punk rock The Clash.
.jpg) (2008)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Nicholas Bowen Headon 30 maig 1954 (70 anys)Bromley (Anglaterra) |
| Altres noms | Topper Headon |
| Formació | Dover Grammar School for Boys (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | bateria, compositor |
| Activitat | 1976 - |
| Membre de | |
| Gènere | Punk rock |
| Instrument | Bateria |
| Segell discogràfic | Columbia Records |
     
| |
Va començar amb The Clash el 1977 i el seu domini de la bateria va ser una part vital del grup. L'en van expulsar el 1982 pel seu consum de drogues.
Primers anys
modificaTopper Headon va passar els primers anys de la seva infantesa a Crockenhill, al nord-oest de Kent, fins que va anar a un internat a Dover.[1] Va començar a tocar la bateria de ben petit i era aficionat al jazz. Diu que Billy Cobham el va influir molt. El 1973, Headon va començar a tocar amb el grup de rock progressiu Mirkwood. Va estar amb ells un any i mig, fent de teloners de grups més coneguts com ara Supertramp. Més endavant va tocar amb un grup que feia de teloners del llegendari grup de R&B nord-americà the Temptations[2] i admet que havia mentit quan deia que havia tocat amb the Temptations.[3]
The Clash
modificaVaig conèixer el Mick [Jones] fa un any i mig. Durant una setmana vaig tocar amb els London SS. Tenia moltes ganes de ser dels Clash. Els vull donar encara més energia de la que tenen — si és que és possible.
Al principi Headon va fer-se dels Clash el 1977 amb la intenció de fer-se un nom com a bateria, per després continuar amb altres projectes,[2] però aviat va adonar-se del potencial que tenien i s'hi va quedar durant quatre anys i mig. Headon toca als àlbums Give 'Em Enough Rope (1978), The Clash (1979 US version), London Calling (1979), Sandinista! (1980) i Combat Rock (1982), a més d'alguns singles importants que the Clash van gravar durant els seus inicis. També són destacables la seva veu solista a "Ivan Meets G.I. Joe" de Sandinista i la seva feina al single d'èxit "Rock the Casbah" de Combat Rock, on Headon va compondre la major part de la música i va tocar la bateria, el piano i el baix. També apareix a Super Black Market Clash (1993), que inclou cares B dels singles que va publicar el grup.
El cantant/guitarra de Clash Joe Strummer va dir que la categoria de Headon com a bateria era una part vital del grup.[3] Les tensions entre Headon i els seus companys de grup van augmentar degut a la seva drogoaddicció, i va deixar el grup el 10 de maig de 1982, al principi de la gira de Combat Rock. El grup va amagar el motiu real de la marxa de Headon, el seu creixent consum d'heroïna, dient que la sortida de Headon era deguda al cansament.[2]
En una entrevista posterior per al rockumentari The Clash: Westway to the World, va demanar disculpes per la seva addicció i especulava que si no l'haguessin fet marxar dels Clash, el grup potser hauria durat més temps i potser encara estarien junts.[3] També lamentava el fet que la formació més coneguda dels Clash havia estat pensant-se de reunificar-se en l'època que va morir Strummer, després de l'experiència positiva del rockumentari Westway to the World.[3]
Després dels Clash
modificaDesprés de deixar els Clash, va provar com a bateria per al grup que va muntar Mick Jones post-Clash, Big Audio Dynamite[2] i va tocar en grup efímer anomenat Samurai, amb el baixista Pete Farndon, el guitarra Henry Padovani, el teclista Mick Gallagher, i el cantant Steve Allen (ex de Deaf School).[5] Després, Headon es va concentrar en la gravació d'un àlbum en solitari Waking Up (1986),[6] on hi tocaven Mick Gallagher, Bobby Tench i Jimmy Helms.[7] També va publicar un single amb una versió de la cançó instrumental de Gene Krupa "Drumming Man", amb "DuKane Road" de Headon a la cara B. Una composició seva, "Hope for Donna", es va incloure en un disc de mostra de Mercury Records anomenat Beat Runs Wild, aquell mateix any.[8] Durant els anys 1980, Headon va produir àlbums per al grup de Nova York Bush Tetras. El 1989 va tocar la bateria al disc Underwraps del grup de punk Chelsea's.
A finals de la dècada, Headon conduïa taxis sense llicència per finançar la seva addicció a l'heroïna, i també havia actuat al metro de Londres tocant els bongos.[9]
Després d'una actuació en directe el 2002, el van informar de la mort del líder de Clash Joe Strummer. Headon, emocionat, va declarar:
| « | Ha calgut que morís el Joe per adonar-me de com de grans van ser els Clash. Érem un grup polític i el Joe era qui feia les lletres. El Joe era una de les persones més autèntiques que pots trobar-te. Si et deia 'estic amb tu', sabies que ho estava al 100 per cent.[10] | » |
Headon va participar amb una entrevista molt llarga al documentari Joe Strummer: The Future Is Unwritten sobre el difunt líder de Clash, que es va estrenar el 2007. En aquest documentari Headon explicava les seves experiències durant aquesta època, com va desenvolupar la seva addicció a l'heroïna i quins problemes hi havia abans de la seva expulsió. Topper també va declarar que veient el vídeo de "Rock the Casbah" amb "una altra persona (Terry Chimes) al meu lloc tocant la meva cançó" el va fer caure en una depressió encara més profunda i una addicció a les drogues encara pitjor.
L'11 de gener de 2008 va tocar amb Carbon/Silicon al Carbon Casino Club de Portobello, Londres, amb la formació de Mick Jones, Tony James, Leo Williams o Dominic Greensmith. Headon va pujar a l'escenari amb el grup durant Train in Vain (Stand by Me) de the Clash. Després van fer un bis amb el Headon tocant la bateria a "Should I Stay or Should I Go". Aquesta actuació era la primera vegada des de 1982 que Headon i Jones tocaven junts en un escenari.[11][12][13]
En un article periodístic de febrer de 2008, Headon va revelar que el 2003 havia començat a patir molt mal d'esquena, una malaltia freqüent en bateries de rock a certa edat. Li van diagnosticar cifosi, una curvatura cap endavant de l'esquena, i va fer un tractament intens de reajustament de la postura i continua fent exercicis diàriament. Deia que, en la seva aparició recent amb Jones, tornava a estar més dret.
En algun moment de la dècada dels 1980, Headon va agafar hepatitis C, que afegida al seu consum d'alcohol, li va provocar problemes greus de fetge. Headon va seguir amb èxit un tractament amb interferó per l'hepatitis el 2007 i va convertir-se en portaveu de l'Hepatitis C Trust.[9]
Referències
modifica- ↑ Finlay, Simon «Topper Headon: why the Clash has reunited». Folkestone Herald, 25-08-2013 [Consulta: 26 febrer 2014]. Arxivat 8 de març 2014 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-03-08. [Consulta: 17 novembre 2019].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Prato, Greg. «Topper Headon > Biography». allmusic.com. [Consulta: 12 desembre 2007]. «a) Sandy Pearlman va anomenar Headon "La caixa de ritmes humana", pel seu temps i habilitat impecables.
b) Headon va créixer sent fan del soul i el jazz (una influència primerenca va ser el gran bateria de fusió Billy Cobham), i havia estat membre d'un grup local que feia de teloner per The Temptations.
c) El pla original de Headon era quedar-se amb the Clash només un any – calculava que li donaria prou temps per donar-se a conèixer i poder canviar a algun altre grup més "apropiat". Headon va adonar-se ràpidament que aquella colla no era només un grup de punk unidimensional, perquè es diversificaven i tocaven una gran varietat d'estils – tot sense perdre de vista mai els seus ideals punk originals.
d) una addicció a l'heroïna havia creat una separació entre Headon i la resta del grup.
e) Després que no funcionés una reunificació que s'havia planificat amb Jones (que també havia estat expulsat de The Clash un any després que Headon) al grup Big Audio Dynamite, Headon es va concentrar en gravar un disc en solitari.» - ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Don Letts; Rick Elgood, Joe Strummer, Mick Jones, Paul Simonon, Topper Headon, Terry Chimes, The Clash (2001). The Clash: Westway to the World (Documentary). New York, NY: Sony Music Entertainment; Dorismo; Uptown Films. Dura 37:00–39:00. ISBN 0-7389-0082-6. OCLC 49798077.
- ↑ Coon, 1977.
- ↑ Padovani, Henry. Secret Police Man. Pen Press, 2009, p. 6–8. ISBN 978-1-907172-83-0.
- ↑ Robbins, Ira. The Trouser Press record guide. Collier Books, p. 135.
- ↑ Heibutzki, Ralph. «Topper Headon/Waking up». allmusic.com. [Consulta: 18 abril 2009].
- ↑ Cooke, Brandon; Pete Shelley, Tom Verlaine, Topper Headon, Hipsway, Curiosity Killed the Cat, Wet Wet Wet, Love and Money, Swing Out Sister, Zerra One (1986). Beat Runs Wild (LP recording). London: Mercury. OCLC 51782857.
- ↑ 9,0 9,1 «'I forgive you': The Clash's drummer Topper Headon makes peace with the man who sacked him» (en anglès), 28-06-2009. [Consulta: 5 gener 2019].
- ↑ «Celebrity Tributes to Joe Strummer». strummernews.com. Arxivat de l'original el 18 desembre 2007. [Consulta: 12 desembre 2007]. «It's taken Joe's death to make me realise just how big the Clash were. We were a political band and Joe was the one who wrote the lyrics. Joe was one of the truest guys you could ever meet. If he said 'I am behind you', then you knew he meant it 100 percent.»
- ↑ Harper, Simon. «The Carbon Casino – The Clash reunited! Pair jam after 25 years». Clash Music, 12-01-2008. [Consulta: 15 gener 2008]. «Per la primera nit de la seva etapa de sis setmanes a Inn On The Green de l'oest de Londres, Carbon/Silicon havia promès sorpreses, però poca gent se n'havia adonat que seria la reunificació de Mick Jones i el gran bateria de The Clash, Topper Headon.»
- ↑ «Clash members Topper Headon and Mick Jones reunite on stage». Punknews.org, 13-01-2008. [Consulta: 15 gener 2008]. «Per primera vegada en 25 anys, els antics membres de Clash Mick Jones i Topper Headon han compartit escenari. La reunificació va tenir lloc a la residència de Carbon/Silicon a "Carbon Casino", i arriba cinc anys després que Mick toqués amb Joe Strummer a la Brixton Academy.»
- ↑ «The Clash's Mick Jones and Topper Headon reunite after 25 years». NME, 14-01-2008. [Consulta: 15 gener 2008]. «Clash drummer joins Carbon/Silicon at London show»
Bibliografia
modifica- Clash, The. The Clash: Strummer, Jones, Simonon, Headon. Londres: Atlantic Books, 1 octubre 2008. ISBN 1-84354-788-0. OCLC 236120343.
- Coon, Caroline. 1988: The New Wave Punk Rock Explosion. Londres: Hawthorn, 1977. ISBN 0-8015-6129-9. OCLC 79262599 [Consulta: 19 setembre 2011]. Arxivat 2007-10-26 a Wayback Machine.
- Gilbert, Pat. Passion Is a Fashion: The Real Story of The Clash. 4th. Londres: Aurum Press, 2005. ISBN 1-84513-113-4. OCLC 61177239.
- Gray, Marcus. The Clash: Return of the Last Gang in Town. 5th revised. Londres: Helter Skelter, 2005. ISBN 1-905139-10-1. OCLC 60668626.
- Green, Johnny; Garry Barker. A Riot of Our Own: Night and Day with The Clash. 3rd. Londres: Orion, 2003. ISBN 0-7528-5843-2. OCLC 52990890.
- Gruen, Bob; Chris Salewicz. The Clash. 3rd. Londres: Omnibus, 2004. ISBN 1-903399-34-3. OCLC 69241279.
- Needs, Kris. Joe Strummer and the Legend of the Clash. Londres: Plexus, 25 gener 2005. ISBN 0-85965-348-X. OCLC 53155325.
- Topping, Keith. The Complete Clash. 2a edició. Richmond: Reynolds & Hearn, 2004. ISBN 1-903111-70-6. OCLC 63129186.