Torero (pel·lícula)
Torero és un documental mexicà de 1956 dirigit per Carlos Velo.
.jpg) | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Carlos Velo  |
| Protagonistes | |
| Producció | Manuel Barbachano Ponce |
| Guió | Hugo Butler i Carlos Velo |
| Música | Rodolfo Halffter |
| Fotografia | Ramón Muñoz |
| Muntatge | Miguel Campos |
| Productora | Columbia Pictures |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Mèxic |
| Estrena | 1956 |
| Durada | 80 min |
| Idioma original | castellà |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | documental |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
     | |
Sinopsi
modificaCompte la vida del torero Luis Procuna per mitjà de reconstruccions dramàtiques i filmacions fetes al llarg de 1956. S'enfoca en el tema de la por que sentia Luis Procuna en entrar a la plaça de toros. Comença amb els records de probressol de la seva infantesa, quan carregava embalums en el mercat i ajudava a vendre tacos a la seva mare. Després d'uns anys va rebre lliçons de toreig de saló del noviller Valentín a Nonoalco i a la Plaza México. Després d'un intent de torejar on va sortir ferit, el va contractar Algara per torejar amb Luis Briones. Va triomfar com noviller, va prendre i va confirmar la seva alternativa i va arribar a torejar a Madrid on va resultar cornejat. En tornar a Mèxic, l'incident conjuminat a la recent mort de Manolete li va causar una por que no el va deixar torejar per un temps i quan va tornar a torejar va rebre una altra corneada més greu. En recuperar-se va decidir deixar de torejar per un temps i gaudir de la vida. Per pressió de la premsa va tornar a torejar, triomfa a la plaça i el porten a la seva casa sobre les espatlles dels seus companys. El documental acaba amb els seus pensaments de por sobre la pròxima corrida.
Producció
modificaLa pel·lícula es va rodar al llarg de 1956, seguint la vida del torero Luis Procuna. Es va estrenar el 9 de maig de 1957 al cinema de Chapultepec.[1] La música va ser executada per l'Orquestra Simfònica Nacional
Recepció
modificaLa pel·lícula va tenir una bona recepció, mostrant-se en diversos festivals i adquirint diversos premis. Se l'ha nomenat com una pel·lícula que posa en perspectiva els problemes socials, morals i espirituals del Mèxic de la província de fa quaranta anys i el del temps actual.[2] Alguns critiquen la pel·lícula com a mancada de bona una bona història i un guió de poca qualitat.[3]
Luis Procuna va demandar a Barbachano Ponce dient que no li havia pagat la suma pels drets corresponents.[4]
Premis
modificaVa rebre un Premi especial per Carlos Velo durant l'entrega dels Premis Ariel de 1958. Fou nominada a l'Oscar al millor documental.[5][6] També fou seleccionada per representar Mèxic a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa als Premis Oscar de 1957 però finalment no fou nominada.[7]
Repartiment
modificaReferències
modifica- ↑ Ayala Blanco, Jorge Cartelera Cinematográfica 1950-1959, pàg. 259 [Consulta: 17 octubre 2015].
- ↑ Fernández V., Patricia «El secreto de Romelia». XXI Muestra Internacional de Cine. El Día, 06-12-1988 [Consulta: 17 octubre 2015].
- ↑ «Un gran problema en el cine nacional es la carencia de buenas historias». Uno más uno, 28-09-1989 [Consulta: 17 octubre 2015].
- ↑ «Luis Procuna demando a Barbachano Ponce». Esto, 06-12-1991, pàg. 3 [Consulta: 17 octubre 2015].
- ↑ «The 30th Academy Awards (1958) Nominees and Winners». oscars.org. [Consulta: 25 octubre 2011].
- ↑ «NY Times: Torero». NY Times. [Consulta: 8 novembre 2008].
- ↑ Margaret Herrick Library, Academy of Motion Picture Arts and Sciences
