Torrent Pregon

Per a altres significats, vegeu «Torrent Pregon (Lladurs)».

El torrent Pregon, anomenada popularment riera de Canyet, és la riera més llarga de Badalona. Neix al vessant sud de la muntanya de l'Amigó a la Serralada de Marina, i desemboca al mar en passar per sota de l'avinguda Martí Pujol recorrent el municipi de Badalona.

Infotaula de geografia físicaTorrent Pregon
RieraCanyetBDN.JPG
La riera de Canyet amb el seu cabal habitual
TipusCurs d'aigua Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
PaísBarcelonès
Catalunya
LocalitzacióMar Mediterrània
Dades i xifres
Altitud105 m

El cabal constant que porta prové de les fonts de muntanya (font de l'Amigó, font del Mig, font de Baix, font de Dalt, font de la Rosa, entre d'altres). Però és quan plou torrencialment quan el seu cabal augmenta de manera abrupta i important, podent ocasionar alguns problemes. De l'autopista C-31 fins al mar també rep el nom de riera d'en Folch, tot i que actualment s'està perdent el topònim. La riera de Canyet travessa el barri badaloní de Canyet. A mesura que s'apropa cap al mar apareixen per l'esquerra el torrent de Can Mas, així com dues petites torrenteres que baixen del Turó de Montigalà. Tot seguit tenim, a l'esquerra, l'últim afluent de la riera, el Torrent de Can Ferrater (o de la Carabassa). Des d'aquest punt fins a la platja és una gran avinguda que és una de les artèries principals de Badalona. Si bé té el nom oficial d'Avinguda de Martí Pujol, aquest carrer és conegut com "la Riera".

El soterrament de la rieraModifica

 
La riera de Canyet baixant de banda a banda després d'un aiguat d'estiu (29/07/2010).

L'any 1960, després d'unes obres força complicades, se soterrà i es canalitzà el tram de l'autopista C-31 i fins a la platja per evitar les inundacions que ocasionava de tant en tant a la part baixa de la vila. A principis dels anys 90, el soterrament de la riera es perllongà fins a l'autopista B-20, convertint-la en una avinguda i un eix viari molt important de la ciutat, i no fou fins a principis de l'actual segle XXI quan la canalització arribà fins a Can Nadal per tal de facilitar els accessos als masos que hi ha al voltant del curs fluvial. Malgrat els esforços per minimitzar els efectes de les rierades, encara avui en dia, en els moment de màxima intensitat de les precipitacions pot arribar a causar alguns maldecaps tal com va passar el 28 d'abril de 2011[1] o el 14 de setembre de 1999, quan caigueren fins a 96 litres per metre quadrat.[2][3]

A la seva capçalera hi domina la vegetació de ribera, i al seu curs mitjà els plataners que s'hi plantaren fa més de 50 anys. També s'hi troba canyes amb abundància, una espècia invasora però ja típica dels paisatges del Maresme.

ReferènciesModifica

  1. «Una fuerte tormenta causa problemas en carreteras y transportes públicos» (en castellà). La Vanguardia, 29-04-2011, p. 30.
  2. «Menos tormentas» (en castellà). La Vanguardia (Vivir), 15-09-1999, p. 16.
  3. «Una tromba matinal causó una herida en Mataró y provocó riadas en Badalona» (en castellà). La Vanguardia (Vivir en Barcelona), 15-09-1999, p. 3.

Enllaços externsModifica