Torroella de Fluvià
Torroella de Fluvià és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Àmbit funcional territorial | Comarques gironines | ||||
| Comarca | Alt Empordà  | ||||
| Capital | Torroella de Fluvià | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 768 (2023) (45,44 hab./km²) | ||||
| Llars | 45 (1553) | ||||
| Gentilici | Torroellenc, torroellenca | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 16,9 km² | ||||
| Banyat per | Fluvià | ||||
| Altitud | 9 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Pere Moradell i Puig | Pere Moradell i Puig | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 17474 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 17198 | ||||
| Codi IDESCAT | 171984 | ||||
| Lloc web | torroelladefluvia.cat | ||||
Geografia modifica
- Llista de topònims de Torroella de Fluvià (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Al terme de Torroella, concretament a la població de Vilacolum s'hi trobava l'estany de Vilacolum, dessecat des del segle XVII i que és el punt geogràfic més baix de Catalunya, situat 1 metre per sota el nivell del mar.[1]
Nucli antic modifica
El poble de Torroella de Fluvià és el cap d'un municipi força extens que inclou també d'altres pobles. Està dividit en dos sectors o barris separats uns 300 metres: la Força a ponent i la Vila a llevant.
El barri de la Força és el més antic. Per restes conservades i per l'estructura dels carrers cal suposar que la Força era envoltada per un recinte emmurallat, potser del segle XII-XIII, de planta allargada i estreta. El carrer més important, anomenat també de la Força, centra el conjunt. Gairebé totes les façanes de les seves cases presenten porta i finestres de caràcter gòtico-renaixentista del segle xvi. Cal destacar-ne Can Sopa, Cal Sastre, Can Bardem, Can Migueló, Can Puig i Can Masset. Fora del barri de la Força, cal esmentar Ca l'Albanyà, que inclou una torre de planta quadrangular del recinte fortificat, i Mas Sastre. Fins a l'any 1929 s'hi conservava una petita capella, dedicada a sant Sebastià, que podria tenir origen romànic i que podria ser la primera parròquia del lloc.[2]
L'element més important del barri de la Vila és l'església parroquial de Sant Cebrià, edifici romànic tardà dels segles XII-XIII. Prop de l'església hi ha la masia de Can Guineia.[2]
Història modifica
El poble de Torroella de Fluvià, és documentat des del segle X i XI com a Torroella, Torricella i Torrezella i la seva església des del 1279. A finals del segle xiv consta ja amb la seva advocació actual a sant Cebrià.[2]
L'aiguat de 1421 afectà greument el poble, moltes cases actuals, construïdes posteriorment, s'aixecaren sobre vestigis de les anteriors, soterrades per la capa de fang deixada pel desbordament del riu.[2]
Demografia modifica
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| la Bomba | 15 |
| els Masos de Torroella | 24 |
| Palol | 0 |
| Sant Tomàs de Fluvià | 29 |
| Torroella de Fluvià | 204 |
| Vilacolum | 294 |
| Font: Idescat | |
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
| ||||||||||||||||||||
Referències modifica
- ↑ «Vilacolum». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 25 setembre 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Nucli antic de Torroella de Fluvià». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 26 agost 2014].
Vegeu també modifica
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torroella de Fluvià |
- «Pàgina web de l'Ajuntament».
- «Informació de la Generalitat de Catalunya».
- «Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya».
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 124. ISBN 84-393-5437-1.