Torsimany
Un torsimany[1] (en català antic també trujamà) o dragoman[2][3] era un terme per designar els traductors que servien d'intermediari entre persones de llengües diferents. Totes dues paraules provenen del terme àrab ترجمان, turjumān, ‘intèrpret’, ‘traductor’.[4][5]
| Biografia | |
|---|---|
| Activitat | |
| Ocupació | traductor  |
Era una persona capaç de transmetre les idees d'una llengua de manera oral a una altra sense traduir literalment. Amb la difusió del cristianisme, una religió basada en el text, l'exigència de divulgar l'evangeli per a donar-lo a conèixer a altres pobles donà importància a aquest ofici, ja que en el món antic els textos s'adaptaven més que no pas es traduïen.[6]
A l'Orient hi havia de diverses menes de dragomans: els que estaven al servei de les potències occidentals, acompanyaven els diplomàtics i els negociants en les seves relacions amb els orientals i residien a l'ambaixada o als consolats; i els que estaven al servei de la diplomàcia otomana a Istanbul i eren anomenats Dragomans de la Porta. Certes famílies monopolitzaven a Istanbul i a les escales del Llevant els llocs de dragoman, constituint veritables dinasties de joves de llengües, de dragomans i de diplomàtics, tal és el cas dels Chabert, Crutta, Dantan, Deval, Fleurat, Fonton, Fornetti, Pisani, Roboly, Salvago, Tarsia, Testa, Timoni o Wiet. Un altre dragoman cèlebre fou Gaspar Graziani i un dels torsimanys catalanoparlants destacats fou Anselm Turmeda.
L'Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya (APTIC) va anomenar Torsimany la seva revista sobre traductologia, filologia i lingüística.[7]
Referències
modifica- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «torsimany». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ «dragoman». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «dragoman». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ «torsimany». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. «ترجم». ISBN 978-84-412-1546-7.
- ↑ Francesconi, Armando. «Metalenguajes y metatextos del pensamiento traductológico» (en castellà). Espéculo. Revista de estudios literarios.. Universidad Complutense de Madrid, 2007. Arxivat de l'original el 9 de juliol 2022. [Consulta: 12 març 2022].
- ↑ «Història de l’APTIC: Torsimany i TRIAC Informa». Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya (APTIC), 17-09-2019. [Consulta: 22 març 2022].
- ↑ Cancioneros.com, Andreu, Amic