Trònion
Trònion (en llatí Tronium, en grec antic Θρόνιον) era la capital de la Lòcrida Epicnèmida, situada a 20 estadis de la costa i a 30 estadis d'Escarfea, a la riba del riu Boagrios. Homer la menciona al "Catàleg de les naus" de la Ilíada.[1] Estrabó la situa al mateix lloc, i diu que el riu Boagrios normalment estava sec o era com un petit rierol.
| Tipus | Ciutat antiga i polis  | |||
|---|---|---|---|---|
| Ubicació | ||||
| Entitat territorial administrativa | Grècia | |||
| ||||
Després va ser destruïda destruïda en part per un terratrèmol. A l'inici de la guerra del Peloponès, l'any 431 aC, els atenencs van ocupar Trònion, segons Tucídides. A la Guerra Sagrada la va ocupar Onòmarc, cap dels foceus, que va vendre els seus habitants com esclaus i repoblada amb focis. Escílax de Carianda ja diu que era una ciutat de la Fòcida. Les seves restes es troben al llogaret anomenat Paleokastro.[2]