Tractat de Batum

El Tractat de Batum fou un acord entre la República Democràtica d'Armènia i l'Imperi Otomà, firmat a Batum el 4 de juny de 1918 durant l'inici de la partició de l'Imperi Otomà. Constava de catorze articles i fou el primer tractat de l'Armènia independent. Es rubricà mentre l'Exèrcit de l'Islam, una força otomana que buscava conquerir noves terres, es trobava a set quilòmetres d'Erevan i tan sols a deu quilòmetres d'Edjmiatsín. Mitjançant aquest tractat, l'imperi va recuperar el Caucas sud-occidental.

Tractat de Batum

41° 38′ 45″ N, 41° 38′ 30″ E
Tipus	tractat internacional
Data	4 juny 1918
Localització	Batumi (Geòrgia)
Signatari	Imperi Otomà República Democràtica d'Armènia República Democràtica de Geòrgia República Democràtica de l'Azerbaidjan

Quinze dies després que se signés el tractat, es va sol·licitar que els delegats armenis acudissin a la capital otomana, Constantinoble. El tractat havia de ser examinat i ratificat pels Imperis Centrals.

Va ser objecte de controvèrsia, ja que el general Andranik havia abandonat el Govern del Dashnaktsutiun, s'havia negat a acceptar les fronteres estipulades en ell, havia continuat combatent i havia proclamat un nou Estat anomenat República de l'Armènia Muntanyenca. El 1918, les seves activitats es van concentrar en el Zanghezur-Karabaj, zona que unia l'Imperi Otomà i la República Democràtica de l'Azerbaidjan. Tots dos països van caure posteriorment sota el control de la Rússia soviètica.

Als territoris que es van lliurar a l'imperi, la majoria dels 1 250 000 habitants d'abans de la guerra havia estat armènia, més de 400 000 d'ells concentrats en el sector cedit de la província d'Erevan.