Obre el menú principal

El Tractat de Londres de 1518 fou un pacte de no-agressió signat a la ciutat de Londres el 1518 entre les principals nacions europees: Regne de França, Regne d'Anglaterra, Sacre Imperi Romanogermànic, Regne d'Espanya, el Ducat de Borgonya i el Papat per tal de donar-se ajuda mútua davant el creixent poder de l'imperi Otomà als Balcans.

Infotaula d'esdevenimentTractat de Londres
Tipus tractat de pau
Data 1518
Ubicació de l'esdeveniment Londres
Estat Ciutat del Vaticà
Modifica les dades a Wikidata
El cardenal Wolsey, el principal dissenyador del Tractat de Londres de 1518

El tractat va ser patrocinat i dissenyat pel cardenal Thomas Wolsey i així va arribar a ser signat pels ambaixadors de les nacions interessades a Londres.[1]

AntecedentsModifica

L'ideal d'una pau duradora era especialment defensada pel cristianisme a través dels segles. Durant l'edat mitjana, l'Església catòlica va tractar de defensar la idea de combatre als no-cristians només de paraula, i posar fi a la lluita entre els mateixos cristians, sent les croades el punt focal de la lluita contra els no-cristians. No obstant això, la identitat cristiana s'anà reduït durant el Renaixement.

Després de la caiguda de Constantinoble l'any 1453 a Europa la gent va començar a identificar Europa amb el cristianisme. Durant el segle XV, la pau es va establir a Itàlia durant 50 anys, que es va dividir en molts petits països. Només una petita guerra entre Venècia i el Papat pel control de Ferrara va causar un lapse temporal en la pau. Aquest període pacífica va arribar a la seva fi amb la invasió francesa de 1494. Una successió de petites guerres seguides l'any 1518 i les possibilitats polítiques d'un tractat de pau semblaven possibles i eren necessàries.

TermesModifica

 
El tractat reflecteix una considerable glòria al regnat d'Enric VIII

Tots els països europeus llevat de l'imperi Otomà van ser convidats a Londres (en aquells moments Rússia no va ser considerada com a part d'Europa). El tractat va intentar establir la pau entre els 20 principals estats d'Europa, i per tant, finalitzar totes les guerres entre ells, entre estats cristians. A l'octubre de 1518 es va iniciar entre els representants d'Anglaterra i França, sent posteriorment ratificat pels altres estats i el mateix papa Lleó X.

L'acord va establir una lliga defensiva basada en una política exterior no només compromesa a un pacte de no-agressió sinó que també a la promesa de fer la guerra a qualsevol Estat que no complís els termes del tractat. En el moment, es va considerar un triomf de Thomas Wolsey, i reflecteix la glòria considerable a Enric VIII.

LlegatModifica

Tot i la signatura del Tractat la pau va durar molt poc temps. La guerra va esclatar un parell d'anys després entre el Regne de Dinamarca i el Regne de Suècia, així com la signatura d'una aliança entre Anglaterra i Espanya contra França. El moviment de pau no obstant això va continuar durant segles i es va convertir en la pròxima part de la il·lustració del segle XVIII. No va ser possible arribar a una pau duradora en el conjunt d'Europa fins a la signatura del Congrés de Viena l'any 1815.

ReferènciesModifica

Vegeu tambéModifica