Tractat de l'espai exterior
El Tractat de l'espai exterior, conegut formalment com el Tractat sobre els principis que han de regir les activitats dels estats en l'exploració i l'ús de l'espai exterior, inclosa la Lluna i altres cossos celestes, és un tractat que forma la base del Dret internacional sobre l'espai. El tractat va començar a ser postulat en els Estats Units, el Regne Unit i la Unió Soviètica el 27 de gener de 1967 i va entrar en vigor el 10 d'octubre de 1967. L'octubre de 2011, 100 països són membres del tractat mentre altres 26 han signat l'acord però encara no ho han ratificat.[1]
| |||
| Tipus | tractat multilateral  | ||
|---|---|---|---|
| Part de | Llei espacial | ||
| Ratificació | 74 països
| ||
| Entrada en vigor | 10 octubre 1967 | ||
| Localització | Washington DC Moscou (Rússia) Londres | ||
| Jurisdicció | espai exterior, Lluna i objecte astronòmic | ||
| Signatari | 100 països
| ||
| Dipositari | Govern Federal dels Estats Units, Govern del Regne Unit i Govern de la Unió Soviètica | ||
| Llengua del terme, de l'obra o del nom | anglès, francès, rus, castellà i mandarí estàndard | ||
| Condició | Ratificació per part de cinc països, inclosos els tres depositaris | ||
| Cronologia | |||
| 27 gener 1967 | Signatura | ||
Punts clau del tractatModifica
El Tractat sobre l'espai exterior representa el marc jurídic bàsic del dret internacional de l'espai. Entre els seus principis, prohibeix als estats participants en el tractat la col·locació d'armes nuclears o altres armes de destrucció massiva en l'òrbita de la Terra, la instal·lació en la lluna o qualsevol altre cos astronòmic, o estació a l'espai exterior. Es limita exclusivament a la utilització de la lluna i altres cossos celestes amb finalitats pacífiques i prohibeix expressament el seu ús per a la realització de proves d'armes de qualsevol tipus, la realització de maniobres militars o l'establiment de bases militars, instal·lacions i fortificacions (ART.IV).
El tractat prohibeix explícitament a qualsevol govern la reivindicació del recurs astronòmic com la lluna o un planeta, ja que són patrimoni comú de la humanitat.[2][3] L'Art. II del tractat estableix, de fet, que "l'espai exterior, fins i tot la lluna i altres cossos celestes, no és objecte d'apropiació nacional per reivindicació de sobirania, mitjançant l'ús o ocupació, ni per qualsevol altre mitjà".[4]
Responsabilitat per a les activitats espacialsModifica
L'article VI del tractat sobre l'espai exterior es refereix a la responsabilitat internacional, afirmant que les activitats de les entitats no governamentals a l'espai exterior, fins i tot la lluna i altres cossos astronòmics, hauran de ser autoritzades i fiscalitzades constantment pel pertinent estat participi en el tractat i que els estats partícips seran responsables internacionalment de les activitats nacionals de l'espai si es duu a terme per organitzacions governamentals o entitats no governamentals.
Després dels debats derivats del Projecte West Ford (amb llançaments en 1961, 1962 i 1963), es va inserir una clàusula en l'article IX: "Un estat partícip en el tractat que té raons per creure que una activitat o un experiment planejat per un altre estat partícip a l'espai exterior, inclosa la lluna i altres cossos celestes, seria capaç de perjudicar les activitats en l'exploració i utilització pacífica de l'espai exterior podrà demanar la consulta relativa a l'activitat o experiment".[5][6]
Efecte de l'acordModifica
Experts del dret internacional de l'espai afirmen que la lluna entra dins del concepte jurídic de la res communis, que significa que pertany a un grup de persones, i pot ser utilitzada per cadascun dels membres del grup, però no pot ser apropiat per ningú (el concepte també s'aplica a les aigües internacionals).[7] L'efecte del tractat sobre l'espai exterior és restringir el control dels drets de propietat privada, en la forma en què el dret del mar impedeix a ningú ser propietari de la mar.[8][9]
Vegeu tambéModifica
ReferènciesModifica
- ↑ «Treaty on Principles Governing the Activities of States in the Exploration and Use of Outer Space, includingthe Moon and Other Celestial Bodies», 08-01-2001. [Consulta: 14 octubre 2011].
- ↑ Jennifer Frakes, The Common Heritage of Mankind Principle and the Deep Seabed, Outer Space, and Antarctica: Will Developed and Developing Nations Reach a Compromise? Wiscoscin International Law Journal. 2003; 21:409
- ↑ «Article VIII - Outer Space Treaty of 1967 - Wikisource».
- ↑ «Article VII - Outer Space Treaty of 1967 - Wikisource».
- ↑ Terrill Jr., Delbert R. (May 1999), Project West Ford Arxivat 2018-04-17 a Wayback Machine., "The Air Force Role in Developing International Outer Space Law" (PDF), Air Force History and Museums:63-67
- ↑ «Article IX - Outer Space Treaty of 1967 - Wikisource».
- ↑ «Space Preservation Act of 2001». Fas.org, 02-10-2001. [Consulta: 13 desembre 2011].
- ↑ «Space Preservation Act». SourceWatch. [Consulta: 13 desembre 2011].
- ↑ «H.R. 2977 [107th]: Space Preservation Act of 2001». GovTrack.us. [Consulta: 13 desembre 2011].
BibliografiaModifica
- J. Hickman and E. Dolman. "Resurrecting the Space Age: A State-Centered Commentary on the Outer Space Regime." Comparative Strategy. vol. 21, no. 1, (2002).
Enllaços externsModifica
- Tractat de l'Espai Exterior
- International Institute of Space Law
- Full text of the "Treaty on Principles Governing the Activities of States in the Exploration and Use of Outer Space, including the Moon and Other Celestial Bodies" in Arabic, Chinese, English, French, Russian, or Spanish
- "Space Law Probe"" Arxivat 2012-03-10 a Wayback Machine.
- The Case for Withdrawing From The 1967 Outer Space Treaty
- Still Relevant (and Important) After All These Years: The case for supporting the Outer Space Treaty
- Squadron Leader KK Nair's "Space:The Frontiers of Modern Defence" Knowledge World Publishers, New Delhi, Chap-5 (Examining Space Law...), Pg 84–104, available at [1]
- "Land Sale's over the moon" Sydney Morning Herald, 13 October 2003