Tractat de prohibició parcial de proves nuclears
El Tractat de prohibició parcial de proves nuclears, signat el 5 d'agost de 1963 a Moscou, poc de temps després de la crisi de Cuba (principi de la distensió), és un conjunt de regles sobre la prohibició d'assajos d'armes nuclears a l'atmosfera i sota l'aigua. Els assajos subterranis no estan compresos en aquesta prohibició, amb la condició que no aboquin deixalles radioactives fora dels límits territorials de l'estat que procedeix als assajos.
| ||||
| Tipus | tractat internacional  | |||
|---|---|---|---|---|
| Vigència | 5 agost 1963 - | |||
| Data | 5 agost 1963 | |||
| Entrada en vigor | 10 octubre 1963 | |||
| Localització | Moscou (Rússia) | |||
| Estat | Unió Soviètica, Estats Units d'Amèrica i Regne Unit | |||
| Llengua del terme, de l'obra o del nom | txec | |||
Els Estats Units, l'URSS i el Regne Unit el varen ratificar immediatament. França i la Xina no s'hi afegiren, en primer terme. L'Índia també el va signar. Va ser completat amb el Tractat de No Proliferació Nuclear.
Vegeu també modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tractat de prohibició parcial de proves nuclears |