Trebonia de provinciis consularibus
Trebonia de provinciis consularibus fou una antiga llei romana dictada el 55 aC sent cònsols Gneu Pompeu Magne i Marc Licini Cras Dives I, a instàncies de Gai Treboni, tribú de la plebs. Prorrogava per cinc anys els comandament dels cònsols a les províncies adjudicades (Hispània a Pompeu, Síria a Cras, la Gàl·lia a Cèsar). Aquesta llei donava als procònsols el dret a fer la guerra o tractats de pau segons el seu criteri personal i sense necessitat de l'aprovació del senat. Entre els qui es van oposar a aquesta proposta de llei estava Marc Porci Cató Uticense, un declarat oponent de Gneu Pompeu Magne. A causa d'un discurs contra la llei que va fer al fòrum, el proponent Gai Treboni va ordenar que tanquessin Cató a la presó. Però la gran multitud que escoltava el discurs va protestar fortament i Gai Treboni el va haver d'alliberar.[1]
| Tipus | Llei |
|---|---|
| Abast territorial | antiga Roma |
 | |
ReferènciesModifica
- ↑ Holmes, T. Rice,. "The Roman Republic and the Founder of the Empire", volum II, 1923.
BibliografiaModifica
- Puente y Franco, Antonio de; Francisco Díaz, José Francisco. Historia de las leyes, plebiscitos i senadoconsultos más notables desde la fundación de Roma hasta Justiniano (
PDF) (en castellà). Madrid: Imprenta de Don Vicente de Lalama, 1840. - Smith, William (ed.). A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology (en anglès). Boston: Little, Brown and Co., 1867 (Vol. I, Vol. II i Vol. III).
