Trebonia de provinciis consularibus
Trebonia de provinciis consularibus va ser una antiga llei romana dictada l'any 55 aC quan eren cònsols Gneu Pompeu Magne i Marc Licini Cras Dives, a instàncies de Gai Treboni, tribú de la plebs. Prorrogava per cinc anys els comandament dels cònsols a les províncies adjudicades (Hispània a Pompeu, Síria a Cras, la Gàl·lia a Cèsar). Aquesta llei donava als procònsols el dret a fer la guerra o tractats de pau segons el seu criteri personal i sense necessitat de l'aprovació del senat.
| Tipus | Estatut  | ||
|---|---|---|---|
| Jurisdicció | antiga Roma | ||
Entre els qui es van oposar a aquesta proposta de llei estava Marc Porci Cató Uticense, un declarat oponent de Gneu Pompeu Magne. A causa d'un discurs contra la llei que va fer al fòrum, el proponent Gai Treboni va ordenar que tanquessin Cató a la presó. Però la gran multitud que escoltava el discurs va protestar fortament i Gai Treboni el va haver d'alliberar.[1][2]
Referències modifica
- ↑ Holmes, T. Rice,. The Roman Republic and the Founder of the Empire: volum II. Londres: Clarendon Press, 1923.
- ↑ Puente y Franco, Antonio de. Historia de las leyes, plebiscitos y senadoconsultos más notables des de la fundación de Roma hasta Justiniano. Madrid: Imprenta de Vicente de Lalama, 1840, p. 156-157 [Consulta: 10 abril 2022].