Obre el menú principal

L'anomenat Tresor de Torredonjimeno es va trobar l'any 1926, fortuïtament, a la finca Majanos de Marañón de Torredonjimeno, a la província de Jaén. Una part del tresor actualment es conserva a la seu Barcelonina del Museu d'Arqueologia de Catalunya.[1]

HistòriaModifica

Un treballador de la finca cavava un clot per plantar una olivera quan es va topar amb un embolcall recobert de guix ple de creus i d’altres objectes que no va saber identificar. Cinc anys més tard, els objectes van passar al mercat d’antiguitats i van ser adquirits per diversos museus i col·leccionistes.

Cap al 1933, una part d'aquestes peces arribaren a través del comerç d’antiguitats, primer al Museo Arqueológico Nacional de Madrid, i més tard al Museo Arqueológico Provincial de Córdoba. Entre els mesos de gener i maig de 1935, el mecenes Damià Mateu ingressà a la secció d’Arqueologia dels Museus d'Art de Barcelona un lot important del mateix tresor, el qual passà a formar part, aquell mateix any, de les col·leccions del Museu d'Arqueologia de Catalunya.

Després de la Guerra Civil el lot es va enriquir amb l’adquisició d’una nova creu votiva a un antiquari anomenat Juan Rodríguez. Finalment, la col·lecció del Museu d’Arqueologia de Catalunya es completà amb l’ingrés, l’any 1949, de la col·lecció de Josep Graells, la qual va servir per a complementar alguna de les peces ja existents al museu i per aclarir la naturalesa d’altres objectes que formen el tresor.

CoronaModifica

La corona que es conserva a la seu de Barcelona del MAC aniria suspesa sobre l'altar d'una església com a ofrena dels poderosos de l'època a Déu i els sants, amb la finalitat d'obtenir la seva protecció. L'anàlisi del conjunt del tresor, en concret la de les inscripcions, permet vincular-lo a les màrtirs sevillanes Justa i Rufina, i constitueix, en el seu conjunt, el tresor d'una església o santuari dedicat a aquestes dues santes que van sofrir la seva passió a finals del segle III aC. La difusió del seu culte s'atribueix a Isidor de Sevilla, bisbe de Sevilla entre el 600 i el 636.

Les ofrenes a les esglésies es beneïen en un acte solemne. Sobre les corones conservem al «Liber Ordinum», l'oració que es llegia públicament:

« Ihesu Domine, qui est corona sanctorum, hanc coronam benedicento sanctifica: ut pro decore domus tue et tui honore ac ornamento altaris, accepta hec munera feras, et de manibus offerentium respectu hilari et pia benegnitate suscipias. Amen. »
« Senyor Jesús, que coroneu els sants, santifiqueu aquesta corona beneint-la amb l'objectiu que sigui una ornamentació de la teva casa i un ornament de l'altar en honor teu. Accepta aquest present i de les mans dels qui fan la ofrena, vulguis rebre'l amb un respecte joiós i una pietosa benignitat. Amen »
.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tresor de Torredonjimeno