Obre el menú principal

Manatí

gènere de mamífers
(S'ha redirigit des de: Trichechidae)

Els manatís (Trichechus) són un gènere de grans mamífers aquàtics. Junt amb els dugongs formen l'ordre dels sirenis, però en difereixen en la forma del crani i la forma de la cua. Les cues dels manatís són en forma de paleta, mentre que les dels dugongs són en forma de forca. L'ordre dels sirenis és germà de l'ordre dels proboscidis i, per tant, els elefants són el grup d'animals més proper als manatís.[1]

Infotaula d'ésser viuManatí
Trichechus
Manatee with calf.PD.jpg
Manatí amb una cria
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreSirenia
FamíliaTrichechidae
GènereTrichechus
Linnaeus, 1758
Espècies
Distribució
Mapa distribuicao Trichechus.png
Modifica les dades a Wikidata

El manatí és herbívor i passa la major part del temps pasturant en aigües poc profundes. Els manatís habiten les àrees costaneres poc profundes i els manglars i marjals de Nord-amèrica, Centreamèrica i Sud-amèrica, així com el Carib.[2]

NomModifica

La paraula «manatí» prové de la llengua indígena del Carib i significa 'amb mamelles'.

El seu nom científic té origen a la llengua llatina, exactament del mot Trichechus, que fa referència a les minúscules truges que estan esparcides per tot el cos de l'animal. Mentre que manatus prové del vocabulari grec μανάτος (manatos), que fa referència a la característica comú de tots els mamífer: alletar les cries.

ComportamentModifica

Els manatís són animals afables i lents. La major part del seu temps es dediquen a menjar, descansar i viatjar. Els manatís són majorment herbívors, no obstant això, a vegades poden ingerir petits peixos i invertebrats juntament amb la vegetació, la qual és la dieta normal d'un manatí. S'alimenten d'una gran varietat de plantes emergents, submergides i flotants i poden consumir el 10-15% del seu pes corporal, diàriament, en vegetació.

Pel fet que són mamífers, han d'emergir per a respirar aire. Ells poden descansar submergits en el fons o just sota la superfície de l'aigua, arribant a respirar en mitjana cada tres a cinc minuts. Quan els manatís utilitzen una gran quantitat d'energia, poden sortir a la superfície per a respirar cada 30 segons. En repòs, se sap que els manatís poden romandre submergits fins a 20 minuts. Els manatís poden nedar a una velocitat de fins a 30 quilòmetres per hora en distàncies curtes, però l'usual és que nedin a una velocitat de 5 a 8 quilòmetres per hora.

 
Manatí

SistemàticaModifica

Els manatís comprenen tres de les quatre espècies vives de sirenis. La quarta n'és el dugong de l'hemisferi est. Es creu que els sirenis van evolucionar a partir de mamífers terrestres de quatre potes fa uns 60 milions d'anys, i en són els parents vius més estrets els proboscidis i els hiracoïdeus.[1]

ConservacióModifica

Les tres espècies de manatís són considerades vulnerables per la UICN. Tot i que no tenen depredadors naturals, l'expansió humana ha reduït el seu hàbitat natural a les zones costaneres i molts manatís resulten ferits per les hèlixs dels motors foraborda. D'altra banda, els manatís sovint ingereixen aparells de pesca (garfis, pesos metàl·lics, etc.) quan s'alimenten i poden arribar a col·lapsar el seu sistema digestiu.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Domning, D.P., 1994, Paleontology and evolution of sirenians: Status of knowledge and research needs, in Proceeding of the 1st International Manatee and Dugong Research Conference, Gainesville, Florida, 1–5)
  2. John E. Reynolds III. Florida Manatees: Biology, Behavior, and Conservation. Johns Hopkins University Press, 14 maig 2017. ISBN 978-1-4214-2192-6. 

[1]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Manatí
  1. «Información Sobre los Manatíes» (en en-us). [Consulta: 14 novembre 2019].