Tricholoma sejunctum
Tricholoma sejunctum — també conegut com a tricoloma groc[1] o pixaconill blanc[2]- és un fong basidiomicet de la família Tricholomataceae. No és verinós, però és un bolet comestible molt mediocre que no sol consumir-se. És molt comú, i aflora des de l'estiu fins a l'hivern en boscos de planifolis, especialment roures, alzines, bedolls o faigs.[3] El seu basiònim és Agaricus sejunctus Sowerby 1799. La seva nomenclatura binomial, sejunctum, significa "separat, diferent".[1]
 Tricholoma sejunctum trobat a Piacenza | |||||||||
| Bolet | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Taxonomia | |||||||||
| Super-regne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Ordre | Tricholomatales | ||||||||
| Família | Tricholomataceae | ||||||||
| Gènere | Tricholoma | ||||||||
| Espècie | Tricholoma sejunctum  (Sowerby) Quél. 1872 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Agaricus sejunctus | ||||||||
| Sinònims |
| ||||||||
Descripció modifica
És un bolet de grans dimensions, presenta un píleu de fins a 12 centímetres de diàmetre, que s'obre fins a prendre una forma enfonsada, freqüentment amb un petit mamelló al centre. La cutícula és viscosa en ambients humits, i mat quan s'asseca. Presenta tonalitats olivàcies, marró fosc, groc clar i groc verdós. L'estípit (micologia) és blanc, cilíndric i massís amb tonalitats blanques i groguenques, i arriba als 8 centímetres d'alçada. La seva carn és blanca i amarga, i la zona directament sota la cutícula pren color groguenc al contacte amb l'aire. La seva olor és farinosa. Les làmines són de color clar, blanques o groguenques, ventrudes i adherides a l'estípit, amb nombroses osques a la vora. L'espora és blanca.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Grünert, H.; Grünert, R.; VV.AA.. Guías de Naturaleza Blume: Setas (t. original:"Pilze"). Blume, 1984.
- ↑ Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2.
- ↑ Gerhardt, Ewald; Xavier Llimona, Jordi Vila. Bolets dels Països Catalans i d'Europa. Barcelona: Omega, 2000. ISBN 84-282-1121-3.
