Triestí
El triestí és el dialecte local de la llengua vèneta que es parla a la ciutat de Trieste i a la seva comarca històrica. El triestí està fortament influenciat per un substrat furlà, degut principalment a la coexistència durant el segle xviii amb el tergestí, l'antic dialecte de la ciutat que el nou triestí va arribar a substituir.
Hi ha dues hipòtesis respecte a aquesta substitució lingüística. Segons alguns autors va ser principalment deguda a la gran quantitat d'immigrants que van arribar a Trieste a partir de 1716, moment en què la ciutat és declarada port franc de l'Imperi Austrohongarès i experimenta una gran crescuda demogràfica. Segons altres autors, aquesta substitució té origen en l'ús del venecià com a llengua franca, de manera que el triestí es va començar a parlar entre mariners i pescadors, i el reemplaçament es va acabar cap a la primeria del segle xix en penetrar en la burgesia, l'últim estrat social que va utilitzar el tergestí.[1][2][3]
Més tard, cap a la fi del segle xviii i durant el segle xix, la gran quantitat d'immigrants arribats a la ciutat va produir que el dialecte incorporés mots d'altres llengües, com ara el grec, el croat o el serbi.[4][5][6] Se sap que James Joyce el va aprendre durant la seva estada a la ciutat, i es conserven les cartes que aquest va enviar a Italo Svevo en aquest dialecte.[7] Va ser l'única llengua àmpliament utilitzada a la ciutat fins a 1919, quan Trieste va incorporar-se al Regne d'Itàlia per primer cop.
El triestí actual, com la majoria dels dits dialectes d'Itàlia, ha patit una forta degradació per coexistència amb l'italià, però tot i això roman una llengua vivent, utilitzada per ua gran part de la població.
Al seu torn es creu que el triestí ha influenciat per irradiació els dialectes vènets de Gorizia i Grado, que malgrat la proximitat geogràfica amb el dialecte bisiac presenten més similituds amb el triestí.
Exemples de vocabulari
modifica| Triestí | Italià | Vènet | Dàlmata | Alemany | Eslovè | Croat | Català |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| carèga | sedia | carega | katriga | stuhl | stol | stolica | cadira |
| piròn | forchetta | piron | pirun | gabel | vilice | vilica | forquilla |
| scovàze | immondizia | scoàse | škovace | müll | odpadki | otpad | escombraries |
| spagnolèto | sigaretta | Žighereta | španjulet | zigarette | cigareta | cigareta | cigarreta |
| fraier | frei herr | home lliure (desocupat) | |||||
| apoteca | farmacia | apotheke | lekarna | ljekarna | farmàcia | ||
| (un) bic' | (un) po' | (un) poco | (ein) bisschen | malo | malo | (una) mica | |
| cevapcici | čevapčiči | ćevapi | (salsitxa típica balcànica) | ||||
| zima | freddo | fredo | kälte | hladno | zima | fred | |
| spavar | dormire | dormir | schlafen | spati | spavati | dormir |
Referències
modifica- ↑ Tamas, R. Cenni sul dialetto triestino, in Per seguir virtute e canoscenza: miscellanea di studi per Lajos Antal. Szombathely, Berzsenyi Daniel Foiskola, 2004, pp. 299-321.
- ↑ Vidossich, G. Studi sul dialetto triestino. Trieste, Caprin, 1901.
- ↑ Pellegrini, Renzo, Per un profilo linguistico, in Storia economica di Trieste, vol. I La città dei gruppi 1719-1918, Trieste 2001, pp.293-316.
- ↑ Doria, M. Sugli slavismi del dialetto triestino giunti per intermediazione friulana, in Studi forogiuliesi in onore di C. C. Mor, Udine, 1983.
- ↑ Fontanot, R. Gli elementi turchi nel dialetto triestino, in Trieste e la Turchia. Storie di commerci e di cultura, a cura di G. Pavan, Trieste 1996, pp. 122-125.
- ↑ Fontanot, R. Noterelle etimologiche triestine, in “Atti e Memorie della Società Istriana di Archeologia e Storia patria”, XCV, 1995, pp. 423-427.
- ↑ http://roma.indymedia.org/articolo/4474 Arxivat 2015-02-19 a Wayback Machine.
Bibliografia
modifica- Collussi, G. Osservazioni sul triestino di Carpinteri e Faraguna: la concordanza dei tempi, in Holtus - Metzeltin, Linguistica e dialettologia, G. Narr Verlag, Tübingen, 1983, pp. 49–53.
- Doria, M. Grande dizionario del dialetto triestino. Trieste, Il Meridiano, 1987.
- Doria, M. Sugli slavismi del dialetto triestino giunti per intermediazione friulana, in Studi forogiuliesi in onore di C. C. Mor, Udine, 1983.
- Fontanot, R. Gli elementi turchi nel dialetto triestino, in Trieste e la Turchia. Storie di commerci e di cultura, a cura di G. Pavan, Trieste 1996, pp. 122–125.
- Fontanot, R. Integrazioni semantiche ed idiomatiche al GDDT, in “Archeografo Triestino”, CIII, 1995, pp. 11–52.
- Fontanot, R. Noterelle etimologiche triestine, in “Atti e Memorie della Società Istriana di Archeologia e Storia patria”, XCV, 1995, pp. 423–427.
- Fontanot, R. Nuovo supplemento al dizionario del dialetto triestino, in “Atti e memorie della società istriana di archeologia e storia patria”, XCIII, 1993, pp. 341–396.
- Fontanot, R. Sui suffissi nel dialetto triestino, in “Quaderni del Dipartimento di Linguistica – Università di Firenze”, 6, 1995, pp. 55–94.
- Kosovitz, E. Dizionario-vocabolario del dialetto triestino e della lingua italiana, Trieste, Tip. figli di C. Amati, 1889.^
- Loffredo A. Morfologia flessiva del dialetto triestino: tesi di laurea in dialettologia, Trieste, Università degli Studi, 2001-2002.
- Pinguentini, G. Dizionario storico etimologico fraseologico del dialetto triestino. Trieste, Borsatti, 1954.
- Rosamani, E. Vocabolario giuliano. Trieste, Lint Editoriale, 1990.
- Tamas R. Cenni sul dialetto triestino, in Per seguir virtute e canoscenza: miscellanea di studi per Lajos Antal. Szombathely, Berzsenyi Daniel Foiskola, 2004, pp. 299–321.
- Vidossich, G. Studi sul dialetto triestino. Trieste, Caprin, 1901.
- Pellegrini Renzo, Per un profilo linguistico, in Storia economica di Trieste, vol. I La città dei gruppi 1719-1918, Trieste 2001, pp. 293–316
Viquitexts en italià conté una còpia de Diccionari Italià - Triestí per Kosovitz 1890.
