Un trinxant és un moble de cuina o menjador, a manera de taula o armari més petit que l'aparadora, per a trinxar-hi els aliments. Sol ser allargat i presentar-se al costat de la paret, a l'espai del menjador o de la cuina.[1] Per extensió, també es diu capolador al recipient sobre el qual es tallen els aliments.

Evolució tipològica modifica

D'ençà del primitiu obrador que en les cuines renaixentistes més ben assortides podia fer alhora e taula per a trinxar aliments, fins al moble "trinxant" específic al segle xix, hi ha la possibilitat d'innombrables alternatives en el camp del mobiliari culinari.[2] La limitació de l'espai dedicat a les cuines en les llars contemporànies ha portat a la integració del moble trinxant en el disseny dels fogons que poden servir per als mateixos propòsits que antany tenia la taula de cuinar.[nota 1]

Vegeu també modifica

Notes modifica

  1. Ja en un consultori de la revista Escuela española, al començ de la dècada de 1960, es recomanava de "convertir el trinxant en consola" a fi de guanyar espai i rebaixar la despesa. "Escuela Española". Año XX, núm. 1029, 14 de julio de 1960.

Referències modifica

  1. Diccionario Enciclopédico Abreviado Espasa-Calpe (tomo VII, p. 713), Madrid, 1957.
  2. Martínez-Feduchi, Luis María. Historia del mueble. Naturart, S.A., 1994. ISBN 978-8480760768.