Trinxera de Schliemann

La Trinxera de Schliemann (a vegades denominada Gran Trinxera de Schliemann)[1] és el nom comunament donat a un tall de 17 metres fet a Hisarlik, Turquia, entre 1871 i 1890 per Heinrich Schliemann, quan cercava les ruïnes de Troia.[1] En cavar aquesta trinxera, Schliemann va destruir gran part del jaciment.

La trinxera de Schliemann, vista el 2012

Excavació de la trinxera modifica

 
Una representació d'Hisarlik, del llibre Ílios (1880) de Schliemann. L'osca en el cim del pujol és la Trinxera de Schliemann

A l'octubre del 1871, Heinrich Schliemann començà «oficialment» a excavar el jaciment a la banda nord d'Hisarlik.[2] Schliemann hi tornà l'abril del 1872 amb ariets i molinets, i n'excavà una àrea de 70 m d'ample entre la trinxera que havia cavat el 1871 i les excavades abans per Frank Calvert. Llavors, Schliemann també va ampliar la trinxera de nord a sud, estenent-la clarament fins a l'extrem sud del pujol. Enmig d'aquesta trinxera nord-sud, Schliemann cavà més profundament fins a trobar un llit de roca, i descobrí les restes de dues ciutadelles separades (parets IIb i IIc), que creia que eren la "Torre d'Ílion".[3]

Al febrer del 1873, Schliemann continuà excavant en la part nord-est d'Hisarlik i feu noves excavacions al costat sud-est del turó. En aquesta temporada, Schliemann descobrí la part sud-oest de les muralles de la ciutadella de Troia II, així com la Porta FM, la seua rampa, i edificis que Schliemann creia que eren restes del palau de Príam.[4] Schliemann tornà al jaciment el 1878 i 1879 (en què sobretot va buidar l'àrea del mig del pujol i aprofundí la trinxera nord-sud), el 1882 continuà aprofundint la trinxera nord–sud, i el 1890 excavà les parts exposades de la ciutadella de Troia II).[5]

La trinxera de 17 metres de profunditat de nord a sud esdevingué una característica notable de l'indret, i encara és visible hui.[6] La trinxera se cita sovint com un exemple clar de la inexperiència de Schliemann, ja que en excavar Hisarlik fins a arribar al llit de roca, Schliemann va destruir gran part del lloc, «fent així un jaciment enormement complex, més complex encara».[7][8][9]

Referències modifica

  1. Cline, Eric H. «Digging Up Troy» (en anglés). Lapham's Quarterly, 31-03-2017. Arxivat de l'original el 16 de novembre de 2023. [Consulta: 16 novembre 2023].
  2. Easton, 2014, p. 43-45.
  3. Easton, 2014, p. 45.
  4. Easton, 2014, p. 47-48.
  5. Easton, 2014, p. 63.
  6. Cline, 2018, p. 28.
  7. Stiebing, 1994, p. 128.
  8. Solly, Meilan. «The Many Myths of the Man Who 'Discovered'—and Nearly Destroyed—Troy» (en anglés). Institut Smithsonià, 17-05-2022. Arxivat de l'original el 29 de novembre de 2023. [Consulta: 16 novembre 2023].
  9. Simon-Galerie, James. «The Worlds of Schliemann: His Life, His Discoveries, His Legacy» (en anglés). Museus Estatals de Berlín, 2022. Arxivat de l'original el 16 de novembre de 2023. [Consulta: 16 novembre 2023].