Trio per a piano núm. 1 (Beethoven)

Trio per a piano de Ludwig van Beethoven

El Trio per a piano núm. 1 en mi bemoll major, Op. 1 núm. 1, de Ludwig van Beethoven, és un trio per a piano, violí i violoncel compost entre 1793 i 1795. Fou publicat l'octubre de 1795 per Artaria a Viena en el conjunt dels tres Trios Op. 1. Estan dedicats al príncep Karl von Lichnowsky, un dels primers mecenes del compositor a Viena i antic alumne de Wolfgang Amadeus Mozart.[1] · [2]

Infotaula de composicióTrio per a piano núm. 1
Beethoven Riedel 1801.jpg
Retrat de Beethoven de 1801
Forma musicalSonata
TonalitatMi♭ major
CompositorL. V. Beethoven
Creació1793-1795
CatalogacióOp. 1, núm. 1
Durada30'
Dedicat aPríncep Lichnowsky
  1. Allegro
  2. Adagio cantabile
  3. Scherzo. Allegro assai
  4. Finale. Presto
Part deTrios, Op. 1 (Beethoven) modifica
Instrumentaciópiano, violí i violoncel modifica
IMSLP: Piano_Trio_in_E-flat_major,_Op.1_No.1_(Beethoven,_Ludwig_van) Modifica els identificadors a Wikidata

Presentació de l'obraModifica

Primera obra publicada per Beethoven (tres anys després del seu arribada a Viena), el Trio n° 1 era ja imprès, com els seus dos germans del opus 1, de la marca del seu autor, amb la introducció d'un scherzo entra el Adagio i el Final en lloc i plaça del Menuet ja désuet. Aquesta estructura, en quatre moviments, es desmarca d'aquella dels seus il·lustres predecessors a aquesta forma musical que són Haydn i Mozart de la qual els trios no comporten que tres moviments. El trio per a teclat, en efecte, ha considerat com una sonata en trio qui comporta habitualment tres moviments: viu-lent-viu. Existeix un quart moviment viu qui és el minuet, rarament utilitzat i que Beethoven reintroduiria i reemplaçarà pel scherzo. Una altra característica és la longitud de la partició: quatre moviments d'una longitud total de 1109 mesures.

El opus 1 hi va haver jugat sobretot havent de Haydn qui en va fer un elogi mitigat.[3]

Consta de quatre moviments i la seva execució dura aproximadament 30 minuts:[4]

  1. Allegro, 4/4, mi bemoll major (293 compassos)
  2. Adagio cantabile, 3/4, la bemoll major (123 compassos)
  3. Scherzo. Allegro assai, 3/4, Mi bemoll major (215 compassos)
  4. Finale. Presto, 2/4, Mi bemoll major (478 compassos)

ReferènciesModifica

  1. Cooper, Barry. J.C.Lattès. Dictionnaire Beethoven (en fr), 1991, p. 613. ISBN 978-2-7096-1081-0. 
  2. Massin, Jean. Fayard. Ludwig van Beethoven (en fr), 1967, p. 845. ISBN 978-2-213-00348-1. 
  3. Massin, Jean. Fayard. Ludwig van Beethoven (en fr), 1967, p. 845. ISBN 978-2-213-00348-1. 
  4. Partitura a Beethoven-haus-bonn

Enllaços externsModifica