Tripofòbia

La tripofòbia[1] (del grec τρύπα trýpa «forat», i φόβος phóbos «por») és la por o repulsió causat per figures geomètriques molt juntes, especialment forats i rectangles petits.[2] No apareix al Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals, no obstant això milers de persones afirmen tenir por a objectes amb forats petits aglomerats, com ara bresques, formiguers, fongs i els caps a les llavors de lotus.[3] La investigació és limitada i Arnold Wilkins i Geoff Cole, que diuen ser els primers a investigar-la científicament, creuen que la repulsió no es basa en una por cultural apresa. El 2010, una enquesta informal feta per un grup de serveis financers per a un programa de màrqueting cità la tripofòbia com el segon major temor després de la por als objectes de fusta (coneguda com a xilofòbia).

Plantilla:Infotaula malaltiaTripofòbia
Tipusfòbia Modifica el valor a Wikidata
Els forats en els caps de llavors del lotus de l'Índia s'han reclamat per causar ansietat en algunes persones.

Senyals i símptomesModifica

La tripofòbia sovint es manifesta com a una resposta autònoma del sistema nerviós.[4] Les formes que produeixen aquesta reacció trypofòbica inclouen forats agrupats en situacions innocues, com ara fruites i bombolles, i en situacions relacionades amb el perill, com ara forats fets per insectes o forats en ferides i teixits infectats. En observar aquestes formes, alguns subjectes experimeten estremiments, atacs de pànic i nàusees entre altres reaccions.[5][6] Diversos objectes que poden provocar una reacció adversa a les persones amb tripofòbia poden ser esponges, rusc d'abelles, bombolles de sabó, maduixes, granades entre d'altres.[7]

CausesModifica

El coneixement respecte la tripofòbia i el seu origen és limitat tot i que s'han desenvolupat diverses teories.[4] Geoff Cole i Arnold Wilkins creuen que les reaccions són "reflexos inconscients" basades en revulsions biològiques en comptes d'una por cultural apresa. Diferents animals verinosos (com ara certs tipus de serps, insectes o aranyes) tenen característiques visuals similars a les imatges tripofòbiques. A causa d'això, es planteja la hipòtesi que la tripofòbia té una base evolutiva destinada a alertar els humans pel que fa organismes perillosos.[5] Nogensmenys, Can et al. consideren que aquesta teoria es fluixa i que si aquesta connexió existeix es manifesta més tard en la vida.[4]

Martínez-Aguayo et al. van definir la tripofòbia com a generalment "una por intensa i desproporcionada envers forats, patrons repetitius, protrusions, etc., i, en general, imatges que presenten energia d'alt contrast en freqüències espacials de baix i mitjà".[4] Cole i Wilkins també van afirmar que les imatges té una alta freqüència espacial amb una major energia de mitja gamma.[5] Ja sigui juntes o separades, sembla que les freqüències espacials de baix i mig interval són necessàries per a induir reaccions tripsófobes.

Alguns investigadors també han especulat que les reaccions tripofòbiques poden ser percebudes com a alertes pel que fa malalties infeccsioses i que així donen un avantatge de supervivència. En un estudi de Kupfer i Le, els participants tripòfobs i no tripòfobs van mostrar una aversió significativa a les imatges de clústers relacionats amb la malaltia, però només els participants tripòfobs van mostrar una aversió significativa a les imatges de clústers irrellevants a la malaltia. Martínez-Aguayo et al. van declarar que, a causa que les reaccions no es podien atribuir a diferents nivells de sensibilitat ni a diferències de neuricisme, Kupfer i Li creuen que es recolza la seva hipòtesi que la tripofòbia és "una aversió generalitzada als estímuls de clúster que indica una amenaça de la malaltia infecciosa i parasitària". Yamada i Sasaki també proposen que les reaccions tripofòbiques es deuen a les semblances visuals de les imatges a les malalties cutànies.[4]

ReferènciesModifica

  1. Brown, K. Williams. «The improbable horror of clusters». Statesman Jornal. [Consulta: 21 octubre 2014].
  2. Abbasi, Jennifer. «Is Trypophobia a Real Phobia?». Popular Science. [Consulta: 21 octubre 2014].
  3. Thomas, Gregory. «Phobia about holes is not officially recognized, but U.K. scientists look into it». The Washington Post. [Consulta: 21 octubre 2014].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Martínez-Aguayo, Juan Carlos; Lanfranco, Renzo C.; Arancibia, Marcelo; Sepúlveda, Elisa; Madrid, Eva «Trypophobia: What Do We Know So Far? A Case Report and Comprehensive Review of the Literature». Frontiers in Psychiatry, 9, 09-02-2018. DOI: 10.3389/fpsyt.2018.00015. ISSN: 1664-0640. PMC: PMC5811467. PMID: 29479321.
  5. 5,0 5,1 5,2 Ph.D, Irena Milosevic; Ph.D, Randi E. McCabe. Phobias: The Psychology of Irrational Fear: The Psychology of Irrational Fear (en anglès). ABC-CLIO, 2015-03-03. ISBN 9781610695763. 
  6. Cole, Geoff G.; Wilkins, Arnold J. «Fear of Holes» (en anglès). Psychological Science, 24, 10, 01-10-2013, pàg. 1980–1985. DOI: 10.1177/0956797613484937. ISSN: 0956-7976.
  7. Bou, Mercè. «Qué es la tripofobia y cómo detectarla» (en castellà), 30-07-2020. [Consulta: 30 juliol 2020].

Enllaços externsModifica