Troesmis
Troesmis era una antiga fortalesa legionària romana, un lloc important situat al Danubi i que formava una part clau del sistema fronterer Limes Moesiae. Al voltant d'aquesta fortalesa es va desenvolupar posteriorment la ciutat geto-dàcia.[1][2][3][4][5][6][7][8][9] Estava situat a l'actual Romania a prop d'Igliţa-Turcoaia. Entre el 107 i el 161 va ser la llar de la Legio V Macedonica romana. Notitia Dignitatum mostra que durant els anys 337–361 va ser la seu de la Legio II Herculia.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Assentament humà  | |||
| Part de | Limes Moesicus (en)  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Localització | Turcoaia (en) | |||
| ||||
| Patrimoni nacional de Romania | ||||
| Identificador | TL-I-s-A-05952 | |||
Destrucció del lloc modifica
El lloc va ser concedit a Desire More per l'Imperi Otomà per a activitats agrícoles. El 1882 Desire More va iniciar les excavacions i les pedres del lloc antic es van vendre com a materials de construcció a Galați i Brăila. Sospitada pels vilatans musulmans locals que l'abast de l'excavació és una recerca del tresor, va començar una revolta local. Amb l'ajut d'Engelhardt, el representant francès a la Comissió del Danubi, la intervenció armada va aturar la revolta. Es van enviar 24 inscripcions epigràfiques a França.[10] Quatre de les inscripcions van ser publicades per Theodore Mommsen el 1864.[11]
Recerca modifica
El govern francès va enviar, el 1861–1867, un equip d'arqueòlegs dirigit per Boissiere i Ernest Desjardins. L'equip francès ha descobert 55 inscripcions llatines que fan referència a la història de Troesmis, Legio V Macedonica i Legio I Italica.[12] La investigació va ser continuada pel Gr. G Tocilescu, destruint les antigues parets del lloc, per tal de trobar i guardar inscripcions.[10]
Comptes històrics modifica
El poeta romà Ovidi ofereix una de les primeres proves documentals de l'antiga ciutat Dàcia de Troesmis com conquistat per Pomponio Flac de getes i donat al rei Rhecuporis dels tracis en els paràgrafs 4.9.79 del seu Epistulae ex Ponto a C. Pomponio Grecinus i 4.16.15 descrit com a "un home envejós".[1][2][3][4][5][6][7][8][9]
El geògraf grec Ptolemeu també esmenta Troesmis al llibre 3, capítol 10 de la seva obra Geographia com a estació de la Legió Romana Legio V Macedonica.
L'Itinerarium Antonini també l' esmenta, situant-lo entre Beroe Piatra Frecăței i Arrubium (a una distància quadrada / m del primer i a 9 quadrats / m del segon) i atesta la presència de la Legió romana Legio I Iovia.
També s'esmenta a la Tabula Peutingeriana a les 8.3: Troesmis (a 23 metres quadrats de Beroe i a 8 metres quadrats d'Arrubium).
L'Itinerarium Burdigalense també l'esmenta, igual que la Cosmografia de Ravenna, Hierocles i l'emperador bizantí Constantí VII.[13]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 https://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Ov.+Pont.+4.9.75&fromdoc=Perseus%3Atext%3A2008.01.0493
- ↑ 2,0 2,1 https://quod.lib.umich.edu/e/eebo/A08628.0001.001/1:4.4.16?rgn=div3;view=fulltext
- ↑ 3,0 3,1 https://quod.lib.umich.edu/e/eebo/A08628.0001.001/1:4.4.9?rgn=div3;view=fulltext
- ↑ 4,0 4,1 TOCILESCU 1883a, p. 101
- ↑ 5,0 5,1 Gheorghe Mănucu-Adameșteanu, Comuna Turtucoaia, punct Iglița, cetățile Troesmis est și Troesmis vest. Considerații privind locuirea medio - bizantină din secolele X-XIII
- ↑ 6,0 6,1 https://www.historia.ro/sectiune/travel/articol/top-10-cetati-din-dobrogea
- ↑ 7,0 7,1 «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2019-04-22. [Consulta: 8 gener 2022].
- ↑ 8,0 8,1 Al. Simionov Ștefan - Troesmis, considerații topografice
- ↑ 9,0 9,1 Radu Florescu - Ghid arheologic al Dobrogei
- ↑ 10,0 10,1 Vasile Barbu, Cristian Schuster Grigore G. Tocilescu si "Cestiunea Adamclisi" Pagini din Istoria Arheologiei Romanesti ISBN 7-379-25580-0
- ↑ Bulletin de l'Institut de Corespondance Archeologicque de Rome, desembre 1864
- ↑ Gr. G Tocilescu Adresa catre "Domnule Ministru alu Resbelului", MNA Archive, D7, File 1888, folio 64
- ↑ Laura-Diana Cizer, Toponimia județului Tulcea: considerații sincronice și diacronice, 303 pag., Editura Lumen, 2012