Tsitsernakapert

Tsitsernakapert (o tzitzernakaberd, en armeni), és un memorial dedicat a les víctimes del Genocidi armeni perpetrat pel govern Joves Turcs entre 1915 i 1916,[1] situat sobre un dels turons de la capital armènia, Erevan. Tsitsernakapert significa el fort de les orenetes en armeni (tsitsernak = oreneta, pert = fort).

Infotaula de geografia físicaTsitsernakapert
(hy) Ծիծեռնակաբերդ Modifica el valor a Wikidata
Imatge
TipusComplex d'edificis i monument Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaErevan (Armènia) Modifica el valor a Wikidata
 40° 11′ 09″ N, 44° 29′ 17″ E / 40.185821°N,44.488114°E / 40.185821; 44.488114Coord.: 40° 11′ 09″ N, 44° 29′ 17″ E / 40.185821°N,44.488114°E / 40.185821; 44.488114
Format per
Khachkar (en) Tradueix
Khachkar (en) Tradueix
Khachkar (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Monument del patrimoni cultural a Armènia
Identificador1.6/106
Activitat
Creació1967 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webgenocide-museum.am Modifica el valor a Wikidata
Tsitsernakapert.

HistòriaModifica

El 24 d'abril de 1965, en el moment del 50è aniversari del genocidi, més d'un milió de persones es van reunir a Erevan durant 24 hores. En resposta a aquest impuls popular, el govern armeni de l'època convenç Moscou el 1966 de finançar un petit memorial. Petit sobre els plànols, el monument resulta ser colossal al final dels treballs el 1968.

ArquitecturaModifica

El monument està compost de diverses parts:

  • Una punta de granit de 44 metres d'alçària representa el renaixement de la nació armènia.
  • 12 esteles de granit disposades en cercle simbolitzen les 12 províncies perdudes, avui turques. Al mig, a 1,5 m de profunditat, la flama eterna és el lloc de recolliment. Tots els 24 d'abril, milers de persones hi dipositen una flor.
  • Al llarg del passeig de l'estela a la punta, un mur llarg de 100 metres porta les inscripcions dels principals pobles armenis de l'Imperi Otomà en els quals han tingut lloc les massacres.
  • Més recentment, d'ençà 1995, les personalitats polítiques (en sentit ampli) del món sencer planten un arbre i signen unes poques paraules sobre una placa daurada.
  • El 1995 s'ha obert igualment un petit museu circular subterrani a l'entrada dels cotxes. S'hi troben clixés de fotògrafs alemanys (Alemanya era l'aliada de Turquia durant la Primera Guerra Mundial) i diverses publicacions relatant els esdeveniments de l'època.

ReferènciesModifica

  1. 1915, le génocide des arméniens, Yves Ternon & Gérard Chaliand, Editions Complexe

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tsitsernakapert