Tumult de Bender

Tumult de Bender
Gran Guerra del Nord
	; Representació del Tumult feta el 1894
Tipus	batalla
Data	1 de febrer de 1713
Coordenades	46° 50′ N, 29° 29′ E / 46.83°N,29.48°E
Lloc	Bender
Bàndols
Imperi Suec	Imperi Otomà
Comandants
Carles XII de Suècia
Forces
43 homes combatents ; 1,000 no participants	10.000 homes ; 13.000 homes
Baixes
4 morts,; Uns 500 presoners, incloent Carles XII	50-100 morts; 100 ferits

El Tumult de Bender (suec Kalabaliken i Bender) fa referència a un xoc entre tropes otomanes i el seguici de Carles XII de Suècia ocorregut entre el 31 de gener i l'1 de febrer de 1713 a Bender, a l'actual Moldàvia.

Antecedents

Carles XII escapà el 1709, després de la derrota a la Batalla de Poltava, amb les restes del seu exèrcit creuant el Pruth i rebent asil del Sultà Otomà. Carles XII aconseguí que els otomans ataquessin els russos, amb la voluntat d'obrir un altre front europeu i debilitar les forces russes al Bàltic. Després de les derrotes de Pere el Gran a la Campanya del Pruth ambdós bàndols firmaren la pau, quedant altre cop Suècia sola en la guerra. Les probabilitats d'un nou conflicte armat entre otomans i russos eren elevades, per aquest motiu Carles XII no retornà a Suècia per intentar convèncer el Sultà d'atacar el Tsar. A partir de 1713 les possibilitats de guerra entorn el mar Negre eren molt remotes, perquè l'exèrcit suec a la Pomerània sueca a les ordres del General Magnus Stenbock havia signat una treva a nivell local amb els exèrcits russos, saxons i danesos, dificultant així el retorn de Carles al teatre d'operacions bàltic.

Carles XII es negà a abandonar Bender, davant del perill de ser capturat pels russos, davant d'això el Sultà Ahmet III decretà el 14 de gener de 1713 l'expulsió forçosa de Carles XII. El 31 de gener Carles XII rep l'ordre de marxar del Sultà, però es nega a abandonar la ciutat. La victòria sueca a la Batalla de Gadebusch feu veure la viabilitat de la política exterior sueca al Sultà,^[4] i ordenà que no s'utilitzés obertament la violència contra el monarca. Les ordres arribaren massa tard, i els caps otomans es prepararen per assaltar el campament suec en cas que es neguessin a marxar.

Batalla

En veure acostar-se els 10.000 soldats turcs i tàrtars les tropes poloneses i cosaques abandonaren els suecs. Carles XII només podia comptar amb 42 suecs per defensar-se. Els defensors havien fortificat la residència reial construint 6 reductes en forma de fletxa entorn d'ella. Carles XII va tenir un paper molt actiu en la defensa arribant a lluitar en primera línia. Els turcs hagueren d'incendiar la casa per forçar la rendició sueca.

Llista de defensors suecs

Rei Carles XII
General Axel Sparre
Guardià Reial Karl Carperlan
Guardià Reial Axel Erik Roos
Guardià Reial Jobst Henrik von Tschammer
Guardià Reial Mathias Wolhberg
Camerlenc Gustaf Clysendorff †
Freiherr Johan von Palmenberg †
Secretari Reial Karl Didrich Ehrenpreuss
Servent Reial Fredrik Krus †
Coronel Cyprianus Urbanowicz (Exèrcit Polonès)
Tinent Olof Åberg
Sargent Karl Magnus Krusell
Oficial d'artilleria Mårten Paulsson
Soldat de cavalleria Jon Berg
Soldat de cavalleria Michael Bonde
Soldat de cavalleria Peter Gädda
Soldat de cavalleria Mårten Frimodig
Soldat de cavalleria Olof Kjerström
Soldat de cavalleria Måns Palm
Soldat de cavalleria Johan Tiugstedt
Dragó Nils Nordstrand
Caporal Eric Tillberg
Soldat ras Henrik Baur
Soldat ras Bertil Block
Soldat ras Eric Brun
Soldat ras Pehr Carlsson
Soldat ras Per Eneroth
Soldat ras Adam Flink
Soldat ras Lars Frimodig
Soldat ras Anders Frisk
Soldat ras Peter Holm
Soldat ras Georg Ludvig
Soldat ras Fabian Meiss
Soldat ras Jacob Mårtensson
Soldat ras Eric Sadman
Soldat ras Georg Sehman
Soldat ras Johan Smitt
Soldat ras Georg Spring
Soldat ras Georg Sånge
Soldat ras Sefre Winter
Mariner Olof Bohm
Xef d'Axel Sparre (nom desconegut) †

Conseqüències

Carles XII fou capturar, juntament amb els altres defensors, tot i que després fou alliberat per ordre personal del Sultà, arran de la victòria sueca a la batalla de Gadebusch.

Bibliografia

Jörg-Peter Findeisen: Karl XII. von Schweden − Ein König, der zum Mythos wurde, Duncker & Humblot, Berlin, 1992

Referències

↑ From, P., 2009. Kalabaliken i Bender. p 203.
↑ ^2,0 ^2,1 Liljegren, B., 2000. Karl XII: En biografi. p 233.
↑ From, P., 2009. Kalabaliken i Bender. p 194.
↑ Jörg-Peter Findeisen: Karl XII. von Schweden - Ein König der zum Mythos wurde, Duncker & Humblot, Berlin, 1992, S. 177

[From,_P._2009._p_203-1] From, P., 2009. Kalabaliken i Bender. p 203.

[Liljegren,_B._2000._p_233-2] 2,0 ^2,1 Liljegren, B., 2000. Karl XII: En biografi. p 233.

[From,_P._2009._p_194-3] From, P., 2009. Kalabaliken i Bender. p 194.

[4] Jörg-Peter Findeisen: Karl XII. von Schweden - Ein König der zum Mythos wurde, Duncker & Humblot, Berlin, 1992, S. 177

[1]

[2]

[3]

[4]