D'acord amb la mitologia grega, Turnus (en català també Turn) va ser un heroi itàlic, rei dels rútuls, fill de Daune i de la nimfa Venília, i nét de Pilumnus.

Infotaula personatgeTurnus
Turnus.jpg
modifica
Tipusrei mitològic
ésser humà possiblement fictici
semidéu modifica
Dades
EspècieRútuls modifica
Sexehome modifica
Causa de la mortmort en combat modifica
Assassinat/da perEnees modifica
Família
MareVenília modifica
PareDaune modifica
GermansJuturna modifica
Altres
Càrrecrei modifica
Eneas derrota a Turnus, Luca Giordano, (1634 - 1705), escena inspirada en el final de l'Eneida de Virgili.

Turnus era germà de Juturna, i va ser promès a Lavínia, filla del rei Llatí. Però, com que després aquest rei va fer un nou compromís amb Eneas, Turnus no ho acceptà i els declarà la guerra, contràriament al desig de Llatí. Jove i violent, es mostrà cruel i acarnissat contra els estrangers que volien establir-se a la Itàlia central i va aixecar contra ells totes les poblacions veïnes. Fou mort per Eneas en un combat singular. Aquesta és la versió que dóna Virgili.

Altres tradicions diuen que Turnus era un aliat de Llatí després que Eneas es casés amb Lavínia. Llatí l'hauria cridat perquè l'ajudes a acabar amb el saqueig que feien els troians a les terres del Laci. En la primera batalla va morir Llatí, i Turnus va fugir a la cort del rei Mezenci, on va aconseguir la seva protecció. Turnus va tornar a atacar Eneas, i en aquesta segona batalla, Turnus és mort per l'heroi troià.

En una altra versió, Eneas i Llatí són aliats. Turnus atacà amb els rútuls i en la batalla va morir, juntament amb Llatí.[1]

ReferènciesModifica

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 535-536. ISBN 9788496061972. 

BibliografiaModifica

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 214. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Turnus