Txalukies de Vatapi

(S'ha redirigit des de: Txalukies Anteriors)

Els txalukies foren una dinastia índia que va governar l'altiplà del Dècan durant més de 600 anys. Durant aquest període, es van fraccionar en tres dinasties estretament relacionats, però diferents: els "Txalukies de Vatapi" o de Badami (també anomenats "Primers Txalukies"), que van governar entre els segles vi i viii, i les dues dinasties germanes, els "Txalukies de Kalyani" (també anomenats Txalukies occidentals o "Txalukies posteriors") i els "Txalukies de Vengi" (també anomenat Txalukies Orientals).

L'imperi Txalukia de Vatapi

Història dels primers txalukiesModifica

Al segle vi, amb la decadència de la dinastia Gupta i els seus successors immediats al nord de l'Índia, grans canvis van començar a ocórrer a la zona sud de les muntanyes Vindyes - Deccan i Tamilaham. L'era dels petits regnes havia donat pas a grans imperis en aquesta regió.[1] La dinastia Txalukia va ser establerta per Pulakeshin I el 543.[2][3][4] Pulakeshin va posar Vatapi (Badami al modern districte de Bagalkot, Karnataka) sota el seu control i la va convertir en la seva capital. Pulakeshin I i els seus descendents són coneguts com a "Txalukias de Vatapi". Van governar un imperi que comprenia tot el modern estat de Karnataka i la major part d'Andhra Pradesh al Dècan.

Pulakeshin II, anomenat abans de ser coronat com Ereya,[5] va aconseguir el control de tot el Dècan i és potser l'emperador més conegut de la dinastia de Vatapi o Badami.[6][7] Se'l considera un dels reis més notables en la història de l'Índia.[8][9][10] Les seves reines van ser princeses de la dinastia Alupa de Canara del Sud i de la dinastia Ganga Occidental de Talakad, clans amb qui els txalukies van mantenir una estreta relació familiar.[11][12] Pulakeshin II va estendre l'Imperi Txalukia fins a la part nord del regne Pal·lava i va aturar l'expansió al sud de l'imperi de Harsha, derrotant-lo a la vora del riu Narmada. A continuació, va derrotar als Vishnukundins al sud-est del Dècan.[13][14][15][16] El sobirà Pal·lava Narasimhavarman va revertir aquesta victòria el 642 atacant i ocupant temporalment Badami (Vatapi). Es presumeix que Pulakeshin II, "el gran heroi", va morir en combat.[17]

La dinastia Txalukia va entrar en un breu descens després de la mort de Pulakeshin II a causa de disputes internes quan Badami va ser ocupada pels Pal·laves per un període de tretze anys.[18][19] Es va recuperar durant el regnat de Vikramaditya I, que va aconseguir empènyer els pal·laves fora de Badami i restaurar l'ordre a l'imperi. Vikramaditya va portar el títol de "Rajamalla" (literalment "Sobirà dels Malles" o pal·laves).[20] El govern de trenta-set anys del rei Vijayaditya (696-733) va ser pròsper i és conegut per l'activitat en la construcció de temples.[21][22]

L'imperi va arribar al seu punt més alt durant el govern de l'il·lustre Vikramaditya II (733-744), qui és conegut no només per les seves repetides invasions del territori de Tondaimandalam i les seves posteriors victòries sobre el pal·lava Nandivarman II, sinó també per la seva benevolència envers el poble i els monuments de Kanchipuram, la capital Pal·lava.[21][23][24] Va venjar la humiliació sotmesa pels Txalukoes a mans dels Pal·laves feia gairebé un segle i va gravar una inscripció en kannada a la columna de la victòria del temple de Kailasanatha.[23][25][26] Durant el seu regnat intrusos àrabs del califat omeia van envair el sud de Gujarat, que estava sota el domini dels Txalukies però els àrabs van ser derrotats i expulsats per Pulakesi, un governador de Chalukya de Navsari.[27] Més tard els txalukies van envair els altres regnes tradicionals del país Tàmil: els regnes dels Pandyes, Coles i Cheres, a més de sotmetre a un governant Kalabhra.[28] L'últim rei Chalukya, Kirtivarman II, va ser deposat pel rei Rashtrakuta, Dantidurga, el 753.[29]

En el seu apogeu, els Txalukies van governar un vast imperi que s'estenia des del Kaveri al sud fins al Narmada al nord.

ReisModifica

  • Pulakesin I (550-566)
  • Kirtivarman I (566-597)
  • Mangalesa (597-609)
  • Pulakesin II (609-642)
  • Vikramaditya I (642-681)
  • Vinayadityas (681-693)
  • Vijayaditya (693-733)
  • Vikramaditya II (733-744)
  • Kirtivarman II (744-753)

ReferènciesModifica

  1. Thapar (2003), p. 326
  2. teories popular sobre el nom són: Puli – "tigre" en Kannada i Kesin – "pelut" en Sànscrit; Pole – "il·lustre" en Kannada, de l'antiga inscripció de Badami que literalment l'amnomena Polekesi; Pole – del tàmil Punai (fer un nus; Ramesh 1984, pp. 31–32)
  3. El nom probablement vol dir "el gran lleó" (Sastri 1955, p. 134)
  4. El nom probablement vol dir "una persona dotada amb la força d'un gran lleó" (Chopra 2003, p. 73, part 1)
  5. Kamath (2001), pp. 58–59
  6. Ramesh (1984), p. 76
  7. Chopra 2003, p. 74, part 1
  8. citació:"His fame spread far and wide even beyond India" (Chopra 2003, p. 75 part 1)
  9. citació:"One of the great kings of India". He successfully defied the expansion of king Harshavardhana of Northern India into the deccan. The Aihole inscription by Ravikirti describes how King Harsha lost his Harsha or cheerful disposition after his defeat. The Chinese traveller Hiuen Tsiang also confirms Pulakesi II's victory over King Harsha in his travelogue. Pulakesi II took titles such as Prithvivallabha and Dakshinapatha Prithviswamy (Kamath 2001, pp. 58–60)
  10. citació:"Thus began one of the most colourful careers in Indian History" (Ramesh 1984, p. 76)
  11. Vikramaditya I, who later revived the Chalukya fortunes was born to Pulakesi II and the daughter of Western Ganga monarch Durvinita (Chopra 2003, p. 74, part 1)
  12. His other queen, an Alupa princess called Kadamba was the daughter of Aluka Maharaja (G.S. Gai in Kamath 2001, p. 94)
  13. citació:"The Aihole record gives an impressive list of his military conquests and other achievements. According to the record, he conquered the Kadambas, the Western Gangas, the north Konkan by naval victory, Harsha of Thanesar, the Latas, the Malwas, the Gurjaras (thereby obtaining sovereignty over the Maharashtras), Berar, Maharashtra and Kuntala (with their nine and ninety thousand villages), the Kalingas and the Kosalas, Pishtapura (Pishtapuram in eastern Andhra) and Kanchipuram, whose king had opposed the rise of his power" (Chopra 2003, p. 74 part 1)
  14. Ramesh (1984), pp. 79–80, pp. 86–87
  15. According to Dr. R. C. Majumdar, some principalities may have submitted to Pulakesi II out of fear of Harsha of Kanauj (Kamath 2001, p. 59)
  16. Sastri (1955), pp. 135–136
  17. Sastri (1955), p. 136
  18. This is attested to by an inscription behind the Mallikarjuna temple in Badami (Sastri 1955, p. 136)
  19. Chopra (2003), pp. 75–76, part 1
  20. From the Gadval plates dated c. 674 of Vikramaditya I (Chopra 2003, p. 76, part 1)
  21. 21,0 21,1 Chopra (2003), p. 76, part 1
  22. Sastri (1955), p. 138
  23. 23,0 23,1 From the Kannada inscription at the Kailasanatha temple in Kanchipuram (Sastri 1955, p. 140)
  24. Kamath (2001), p. 63
  25. Thapar (2003), p. 331
  26. Ramesh (1984), pp. 159–160
  27. Dikshit, Durga Prasad (1980), p.166-167, Political History of the Chālukyas of Badami, Abhinav Publications, New Delhi, OCLC 831387906
  28. Ramesh (1984), p. 159
  29. Ramesh (1984), pp. 173–174