Els txams són un poble d'origen malaiopolinesi establert al sud de la península d'Indoxina. Es creu que avui dia són mig milió dels quals un 300.000 a Cambodja i 125.000 a Vietnam; la resta viuen a Laos (15000), Malàisia (10000), i uns milers a Tailàndia, Estats Units i França. Un grup que es va refugiar a l'illa xinesa de Hainan, coneguts amb el nom d'utsuls, es consideren pràcticament assimilats als xinesos hui. Parlen la llengua txam.

Infotaula grup humàTxams
lang=
Modifica el valor a Wikidata
Tipusètnia Modifica el valor a Wikidata
Població total500.000 Modifica el valor a Wikidata
Llenguallengües xàmiques Modifica el valor a Wikidata
Religiósunnisme, xiïsme, hinduisme, budisme i animisme Modifica el valor a Wikidata
Geografia
EstatCambodja, Vietnam, Laos, Malàisia, Tailàndia, Estats Units d'Amèrica i França Modifica el valor a Wikidata

El seu període d'esplendor ve marcat pel regne de Txampa que va fer eclosió al segle ii (192) adoptant la religió hinduista. Després del segle x es va enfrontar als vietnamites i als khmers, i (segle xiii) a la invasió dels mongols, i això unit a revoltes internes, va fer entrar l'estat en una fase de fraccionament i decadència. Una lleu recuperació sota Ché Bong Nga (1360-1390) i l'ajut de la Xina, van retardar el final del regne que va acabar el 1471 quan fou ocupat per l'emperador d'Anam Lê Thanh Tôn i esdevingué un vassall. Després del segle xv l'hinduisme va desaparèixer en gran part.

Colònies mercantils musulmanes es van establir al regne després del segle x però la religió islàmica no va prendre peu fins després del segle xv quan el regne va deixar d'existir. Un terç dels txams del Vietnam i la major part dels de Cambodja són musulmans; dos terços dels del Vietnam conserven la religió hindú amb una minoria budista. El seu nombre abans de la guerra del Vietnam s'estimava en uns quinze mil al Vietnam i uns 20000 a Cambodja, probablement molts menys dels que eren en realitat.

La seva organització és per clans i matriarcal, i la religió hindú li va aportar el sistema de castes i altres costums. Foren considerats bons camperols i bons guerrers, però avui dia estant en procés d'assimilació. La seva arquitectura és notable i la formen torres amb diversos nivells decreixents, de rajoles principalment de terra cuita; aquests edificis es dedicaven al culte a Xiva i quasi tots estant avui dia en mal estat; els baixos relleus són remarcables; la musica txam influí a la música vietnamita.

Els khmers rojos van considerar als txams com a khmers i van declarar la part més al sud del Vietnam com terres ocupades fent nombroses incursions principalment a les províncies de Phan-rang i Phan-thiét (1976-1978) fins que els vietnamites van contraatacar, ocupant Phnom Penh i posant de fet fi al règim de Pol Pot.