Viquipèdia

Unió Internacional per a la Conservació de la Natura

(S'ha redirigit des de: UICN)

La Unió Mundial per a la Conservació de la Natura o Unió Internacional per a la Conservació de la Natura i els Recursos Naturals (en anglès: International Union for Conservation of Nature and Natural Resources o IUCN) és un organisme internacional dedicat a la conservació dels recursos naturals.

Infotaula d'organitzacióUnió Internacional per a la Conservació de la Natura
(fr) Union internationale pour la conservation de la nature
(en) International Union for Conservation of Nature Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtIUCN, МСОП, UICN, МСОП, UICN, AICD, UICN, ԲՊՄՄ, UICN, IUBN, ХТҚО, МСЗП, МУЗП i MUZP Modifica el valor a Wikidata
Tipusorganització no governamental internacional
editorial acadèmica Modifica el valor a Wikidata
Indústriaconservació Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaorganització internacional Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació5 octubre 1948
Localització dels arxius
Activitat
Àmbitmundial Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaRazan Khalifa Al Mubarak (2021–) Modifica el valor a Wikidata
Executiu en capBruno Oberle (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Treballadors1.100 Modifica el valor a Wikidata
Filial
Propietari de
Indicador econòmic
Ingressos totals148 M$ (2019) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Premis
Lloc webiucn.org Modifica el valor a Wikidata
Facebook: iucn.org X: iucn LinkedIn: iucn Youtube: UCv8WrhXI7D8q53qZxzS8ihQ Modifica el valor a Wikidata

Fundada l'any 1948, té la seu central a Gland, Suïssa.[1] La UICN reuneix 160 estats, 1400 ONG i agències governamentals, i 15,000 d'experts i científics.[2]

La missió de la UICN és la promoció i assistència a les societats de tot el món perquè conservin la integritat i biodiversitat de la naturalesa i assegurin que l'ús dels recursos naturals és equitatiu i ecològicament sostenible. És responsable també del manteniment de la Llista Vermella de la UICN.[3] En les últimes dècades, la UICN ha ampliat el seu enfocament més enllà de l'ecologia de la conservació i haa incorporat qüestions relacionades amb el desenvolupament sostenible als seus projectes. La UICN no pretén mobilitzar el públic en suport de la conservació de la natura. Intenta influir en les accions dels governs, les empreses i altres parts interessades proporcionant informació i assessorament i mitjançant la creació d'associacions.

El 1988 fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia, juntament amb el Fons Mundial per la Natura.[4]

Àrees de protecció

modifica

La UICN estableix categories d'àrees protegides:

  • Ia – Reserva Natural Estricta
Àrea protegida de tota activitat humana, excepte les molt lleugeres. És una àrea de terra o mar que posseïx un ecosistema excepcional o representatiu, característiques geològiques o fisiològiques o espècies d'interès primari, que estan disponibles principalment per al seu estudi científic o seguiment ambiental.
  • Ib – Àrea Natural Silvestre
Àrees generalment mes extenses i protegides de manera menys estricta que les Reserves Naturals. Son grans espais de terra o mar sense modificacions o amb petites modificacions, que mantenen el seu caràcter natural i influència, sense presència o amb poca presència humana, que són protegits i manejats de manera de preservar la seva condició natural.
Les visites humanes estan limitades a un mínim, i normalment sols es permeten aquells visitants que utilitzen medis de transport no motoritzats (a peu, esquí, canoa, etc.). Les àrees no tenen infraestructures, no obstant permeten les activitats de grups indígenes dintre del seu estil de vida tradicional basat en la natura.[5]
Presenta unes característiques similars a l'Àrea Natural Silvestre pel que fa a l'extensió i objectius, però es menys estricte respecte a les infraestructures i visites humanes. Està destinada a
  1. Protegir la integritat ecològica d'un o més ecosistemes per a les generacions presents i futures;
  2. Excloure l'explotació o ocupació no lligades a la protecció de l'àrea;
  3. Proveir les bases perquè els visitants puguin fer ús espiritual, científic, educatiu o recreatiu, de forma compatible amb la preservació i la cultura.
  • III – Monument Natural
Una àrea que conté un o més llocs específics de valor i importància natural o cultural excepcional a causa de la seva raresa, qualitats estètiques inherents o significat cultural.
  • IV – Àrea de Gestió d'Hàbitats o Espècies
Una àrea de terra o mar subjecta a la intervenció activa amb propòsits de gestió per a preservar el manteniment d'hàbitats o per a omplir les necessitats d'espècies específiques.
  • V – Paisatge Terrestre o Marí Protegit
Una àrea de terra, costa o mar on la interacció de les persones amb la naturalesa a través del temps ha produït una àrea de caràcter distintiu amb gran valor estètic, ecològic o cultural, i freqüentment amb diversitat biològica. El resguard de la integritat d'aquest interacció tradicional és vital per a la protecció, manteniment i evolució d'aquesta àrea.
Les àrees incloses en aquesta categoria haurien de propiciar un equilibri entre les persones i la natura i poden incloure activitats tals com agricultura tradicional i activitats forestals realitzades en condicions que assegurin la protecció o restauració ecològica de la zona.
La categoria V en una de les categories mes flexibles de les àrees protegides. Com a resultat, pot integrar activitats simultànies, com ara ecoturisme, al propi temps que es mantenen les pràctiques tradicionals que poden facilitar la sostenibilitat de la biodiversitat agrícola i/o aquàtica.[6]
  • VI – Àrea Protegida amb Ús Sostenible dels Recursos Naturals
Es una classificació mes incloent que està enfocada en la correlació mútuament benèfica entre la conservació de la natura i la gestió sostenible dels recursos naturals, de manera a assegurar els mitjans de vida d'aquells persones que depenen d'aquests aprofitaments. Es persegueix la implementació de tàctiques que ajudin al desenvolupament sostenible de la zona i evitar les dificultats que l'impedeixen, prenen en consideració un ampli ventall de factors socioeconòmics.
La categoria VI pot ser particularment adequada en àrees grans que tenen un baix grau d'ocupació humana o be en aquelles en què les activitats de les comunitats locals han tingut un baix efecte transformador en els ecosistemes circumdants. A la categoria V, en canvi, es l'activitat humana que ha creat un efecte transformador en l'ecosistema de la regió.[7]

Referències

modifica
  1. ↑ «About IUCN». UICN. [Consulta: 13 gener 2022].
  2. ↑ «About IUCN» (en anglès). UICN. [Consulta: 16 gener 2023].
  3. ↑ Michael B. J. Harfoot, Alison Johnston, Andrew Balmford, Neil D. Burgess, Stuart H. M. Butchart, Maria P. Dias, Carolina Hazin, Craig Hilton-Taylor, Michael Hoffmann, Nick J. B. Isaac, Lars L. Iversen, Charlotte L. Outhwaite, Piero Visconti & Jonas Geldmann «Using the IUCN Red List to map threats to terrestrial vertebrates at global scale» (en anglès). Nature Ecology and Evolution, 5, 2021.
  4. ↑ «Galardonados con los Premios Príncipe de Asturias 1988» (en castellà). Fundación Princesa de Asturias. [Consulta: 13 gener 2022].
  5. ↑ «Category Ib Wilderness Area». Arxivat de l'original el 2009-11-10. [Consulta: 20 abril 2014].
  6. ↑ «Category V Protected Landscape/Seascape». Arxivat de l'original el 2012-03-30. [Consulta: 20 abril 2014].
  7. ↑ «Category VI Protected Area with sustainable use of natural resources». Arxivat de l'original el 2011-06-29. [Consulta: 20 abril 2014].

Enllaços externs

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Unió Internacional per a la Conservació de la Natura
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Unió_Internacional_per_a_la_Conservació_de_la_Natura&oldid=32751503»