Ugo da Carpi (ca. 1486, Carpi - † 1532, Bolonya)[1] fou un pintor i gravador italià, el primer practicant de l'art de la xilografia a colors i al clarobscur, tècnica que suposa l'ús de diverses planxes de fusta per al mateix gravat. Cada planxa produeix un to diferent del mateix color.[2]

Infotaula de personaUgo da Carpi

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1480 Modifica el valor a Wikidata
Carpi (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mortp. 20 juliol 1523 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (42/43 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArts visuals Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Venècia
Roma
Bolonya Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciótallista de fusta, pintor Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: 1502 Modifica el valor a Wikidata)
Demanda de la seva patent, 1516.

Biografia modifica

Arribà a Venècia el 1506, on entrà en relació amb els impressors i amb el cercle de Tiziano. El 1516 va rebre del Senat de Venècia la patent del seu mètode de gravat. Després d'una estada a Roma, on fou influït pel classicisme de Raffaello Sanzio, tornà a Venècia fugint del Saqueig de Roma del 1527.

La major part de les seves obres són còpies de pintures de Tiziano, Raffaello i Parmigianino, com el titulat Hèrcules expulsant l'Avarícia del Temple de les Muses. A més de la seva obra més famosa, Diògenes (ca. 1524-1529), d'altres gravats seus són Heroi i sibil·la, Descendiment de la Creu, Història de Simó el Mag, David colpejant el cap de Goliat, La matança dels innocents, Ananies condemnat a mort o Enees salvant el seu pare Anquises.[3]

Galeria d'obres modifica

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ugo da Carpi