Uluj Ali, el-Euldj Ali o Otxalí[1] l'Apòstata (1520-1587), fou un corsari i paixà de la Mediterrània i alt funcionari otomà. Era nadiu de Calàbria (uluj o uludj vol dir 'estranger no àrab' i és un plural de la paraula ilj), i és també conegut pel seu nom italianitzat Occhialì; sovint es catalanitza Oxialí, Otxalí o Oixalí.[2]

Infotaula de personaUluj Ali
Ali Kilic Pasha.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ota) قلج على پاشا Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1519 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Le Castella (Isola di Capo Rizzuto) (Itàlia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort21 juny 1587 Modifica el valor a Wikidata (67/68 anys)
Istanbul Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentKılıç Ali Pasha Complex (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Kapudan paixà
1571 – 21 juny 1587
← Müezzinzade Ali PaixàCığalazade Yusuf Sinan Paixà →
Beylerbey of Algiers (en) Tradueix
1568 – 1577
← Muhammad I Pasha (en) Tradueixarab ahmed pacha (en) Tradueix →
Beylerbey of Tripolitania (en) Tradueix
1565 – 1568
← Turgut ReisQ61713506 Tradueix → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCorsari Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatImperi Otomà Modifica el valor a Wikidata
Rang militaralmirall Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

El seu nom original era Giovan Dionogri Galeni i era nadiu de Calàbria. De jove fou fet presoner a setze anys i es va convertir a l'islam, prenent el nom d'Uluj Ali. Va agafar fama perquè va ascendir i va arribar a dirigir alguna expedició capturant vaixells cristians, tot acumulant una notable riquesa; a partir de 1548 fou un dels fidels de Turgut Reis, al qual el 1551 va acompanyar a Constantinoble i va rebre un sou i del dret a portar un signe imperial a la nau simbolitzant que treballava per l'Imperi Otomà. Va participar en diverses campanyes navals com Gerba (1560) i el setge de Malta (maig a setembre de 1565). El 1561 va dirigir l'atac del 12 de maig contra la població mallorquina de Sóller (fets rememorats cada any per les festes del Firó).[1] Poc després fou nomenat beglerbegi d'Alger, càrrec que va exercir de 1568 a 1571 i va aconseguir derrotar a la guarnició espanyola de la Goleta i establir el govern militar otomà a Tunísia (1569). El 1571 va marxar per participar en la conquesta de Xipre. Amb la flota algeriana va participar en la batalla de Lepant el 7 d'octubre de 1571; per la seva brillant actuació i l'enfonsament de la goleta capitana de l'ala dreta cristiana manada per Gianandrea Doria, fou nomenat kapudan paixà al lloc de Muadhdhin-zade Ali Pasha. Es va esforçar per reconstruir la flota i va algunes campanyes victorioses els següents anys. El 1574 va poder recuperar Tunis als espanyols que En Joan d'Àustria havia reconquerit l'any anterior.

Va restar gran almirall fins a la seva mort. Fou llavors conegut com a Kilidj Ali Pasha. El 1584 va anar a Crimea per posar al tron a Islam II Giray; en arribar al port va rebre el suport d'Ali Beg, cap de la tribu Mansur; el khan Mehmed II Giray va fugir i İslâm II Giray fou proclamar khan sense gairebé resistència. Va morir el 1687 i fou enterrat a una turbe al Bòsfor.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Moros i Cristians». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 11. Palma: Promomallorca, p. 200. ISBN 84-8661702-2. 
  2. És esmentat també com Kilidj Ali ('Ali l'Espasa'), però aquest nom li fou donat després de la batalla de Lepant junt amb el càrrec de kapudan pasha o gran almirall, per una victòria parcial enmig d'una derrota completa.
  • Enciclopèdia de l'Islam, X, 874 i 875
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Uluj Ali