Úmar ibn Abd-al-Aziz

califa omeia
(S'ha redirigit des de: Umar ibn Abd-al-Aziz)

Úmar ibn Abd-al-Aziz (àrab: عمر بن عبد العزيز, ʿUmar ibn ʿAbd al-ʿAzīz) o Úmar II (c. 682-720) fou califa omeia marwànida de Damasc (717-720). Era fill d'Abd-al-Aziz ibn Marwan i d'Umm-Assim, neta del califa Umar ibn al-Khattab.

Infotaula de personaÚmar ibn Abd-al-Aziz
عمر بن عبد العزيز.png
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ar) عمر بن عبد العزيز Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 novembre 681 Modifica el valor a Wikidata
Medina Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 5 febrer 720 Modifica el valor a Wikidata (38 anys)
Església de Sant Simeó Estilita (Califat Omeia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Enverinament Modifica el valor a Wikidata)
Califa omeia
24 setembre 717 – 5 febrer 720
← Sulayman ibn Abd-al-MàlikYazid II →
Governador de Medina
706 – 712
← Hixam ibn Ismaïl al-Makhzumí'Uthman ibn Hayyan al-Murri (en) Tradueix → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicÀrabs Modifica el valor a Wikidata
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
AlumnesTawba al-Anbarí Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaOmeies Modifica el valor a Wikidata
FillsAbd-al-Màlik ibn Úmar ibn Abd-al-Aziz Modifica el valor a Wikidata
ParesAbd-al-Aziz ibn Marwan Modifica el valor a Wikidata  i Umm-Àssim Layla bint Àssim Modifica el valor a Wikidata

Nascut segurament a Medina vers 680 va viure als primers anys a l'Hijaz i a Egipte (a Hulwan) on el seu pare era governador (686-704); va estudiar a Medina. El seu pare va morir a Egipte a finals del 704 just quan anava a ser desposseït del govern i obligat a renunciar als seus drets al tron. Úmar ibn Abd-al-Aziz fou llavors cridat pel seu oncle el califa Abd-al-Màlik ibn Marwan a Damasc i el va casar amb la seva filla Fàtima per restablir les relacions entre les dues branques; al cap de poc el califa va morir i el seu fill i successor al-Walid I ibn Abd-al-Malik (705–715) li va concedir el govern de Medina amb la mateixa finalitat; va prendre possessió el febrer o març del 706 i la seva jurisdicció es va estendre a la Meca i Taif. Es diu que fou un governador just i respectuós, però se'n sap poca cosa del seu govern; a la Meca i Medina es van refugiar alguns iraquians que fugien del ferotge govern d'al-Hajjaj ibn Yússuf a l'Iraq i dependències. Al-Hajjaj va convèncer el califa per destituir-lo com a governador de l'Hedjaz el maig o juny del 712.

Va passar els anys següents a Damasc, i a partir del 715 fou conseller del califa Sulayman ibn Abd-al-Màlik al que va acompanyar al pelegrinatge a la Meca el 716 i a la tornada es van parar a Jerusalem. Sulayman es va posar malalt a Dabik, al nord de Síria, i l'influent conseller Radja ibn Haywa al-Kindi el va convèncer de nomenar successor abans de morir a Umar i a Yazid ibn Abd-al-Màlik com a segon hereu (en contra del desig d'Abd-al-Màlik ibn Marwan que volia la successió exclusivament en la seva pròpia descendència. Tot i certa oposició se li va fer el jurament i fou proclamat califa el 22 de setembre del 717.

El 717, enfrontant a problemes de tresoreria, va fer aixecar el setge de setge de Constantinoble[1] i replegar-se a Malatya. El mateix anys grups turcs van fer atacs destructius a l'Azerbaidjan i va haver d'enviar tropes allí; també va mantenir les ràtzies de l'estiu. El 718 va enviar un exèrcit iraquià, i després sirià, per combatre als rebels kharigites; manava l'exèrcit el general Shawdhab (o Bistam) al-Yashkuri. En els governs provincials destaca que va cridar a Yazid ibn al-Muhàl·lab i el va empresonar; la causa sembla que fou que Yazid havia promès que restituiria els diners de les taxes que havia cobrat de manera il·legal a l'Iraq quan hi exercia el govern (per compte de Sulayman ibn Abd-al-Màlik) i no ho havia complert.

Anava de Damasc a Alep probablement cap al seu palau-fortalesa de Khunasira quan es va posar malalt, segons es diu enverinat per membres de la família d'Abd-al-Màlik ibn Marwan i va morir el 5 o 10 de febrer de 720 a la vila de Dayr Siman prop de Maarrat al-Numan. Les ruïnes de la seva tomba encara es conserven.

ReferènciesModifica

  1. Rogers, Clifford J. The Oxford Encyclopedia of Medieval Warfare and Military Technology (en anglès). vol.1. Oxford University Press, 2010, p. 418. ISBN 0195334035. 

BibliografiaModifica