Umberto Betti O.F.M. (7 de març del 1922, Pieve Santo Stefano - † 1 d'abril del 2009, Fiesole) fou un cardenal, teòleg i escriptor italià. Treballà durant uns anys al govern de la Ciutat del Vaticà, entre el 1991 i el 1995, i fou rector de la Universitat Pontifícia Lateranense.

Infotaula de personaUmberto Betti
Biografia
Naixement7 març 1922 Modifica el valor a Wikidata
Pieve Santo Stefano (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r abril 2009 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Fiesole (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Cardenal
24 novembre 2007 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióPontifícia Universitat Antoniana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTeologia catòlica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Roma Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciósacerdot catòlic (1946–), religiós cristià, professor d'universitat, teòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorPontifícia Universitat Antoniana Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de Frares Menors Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 35537017 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

El 31 de desembre del 1943 entrà a l'Orde de Frares Menors, on realitzà els seus estudis eclesiàstics i el 6 d'abril del 1946 rebé l'ordenació sacerdotal. Posteriorment es convertí en doctor en teologia a la Universitat Pontifícia Antonianum Vaticana i quan acabà els estudis fou professor de teologia dogmàtica i educador en estudis teològics a les universitats de Siena i Fiesole.

L'any 1961 entrà a treballar al govern de la Ciutat del Vaticà, essent assessor de la comissió teològica preparatòria del Concili Vaticà II i el 1963 entrà al consell d'experts. També fou un dels contribuents de les constitucions dogmàtiques Lumen Gentium i Dei Verbum. El 1964 fou qualificador de la Sagrada Congregació Suprema del Sant Ofici, el 1968 fou consultor de la Congregació de la doctrina de la Fe, el 1984 de la Secretaria d'Estat de la Santa Seu i el 1988 de la Congregació per als Bisbes. Posteriorment, durant quatre anys, del 1991 al 1995, fou nomenat rector de la Universitat Pontifícia Lateranense.

Després del consistori celebrat el 24 de novembre del 2007, el papa Benet XVI l'elevà al rang de cardenal diaca atorgant-li el títol cardenalici de Santi Vito, Modesto i Crescenzia.

Publicacions modifica

  • Summa de sacramentis Totus homo (1955)
  • La Constitució Dogmàtica "Pastor Aeternus" del Concili Vaticà II (1961)
  • Els pronunciaments de la doctrina del Concili Vaticà II (1984)
  • La doctrina del Concili Vaticà II sobre la transmissió de la revelació