Un'emozione in più

Un'emozione in più és una pel·lícula italiana del 1979, l'opera prima del director Francesco Longo.

Un'emozione in più

Fitxa
Direcció	Francesco Longo
Protagonistes	Mara Venier
Producció	Gian Vittorio Baldi
Guió	Francesco Longo i Giovanni Vento (en)
Música	Fiorenzo Carpi
Fotografia	Claudio Meloni
Muntatge	Cleofe Conversi
Productora	IDI Cinematografica
Dades i xifres
País d'origen	Itàlia
Estrena	1979
Durada	82 min
Idioma original	italià
Rodatge	Pulla
Color	en color
Descripció
Gènere	comèdia
Lloc de la narració	Pulla

Argument

L'ancià pensionista vidu Giuseppe Colamonici és un granger de la Pulla que va emigrar a Milà: es fa útil com a cambrer i mainadera per als nens que l'hostatgen, però finalment el traslladen a l'hospital.

L'home, entre la soledat i la nostàlgia de la seva terra, entra en contacte amb el món consumista. Però, casualment, coneix a Daniela, una jove friülana marginada, també d'origen camperol, que treballa de criada en una taverna. Els dos s'entenen sobre la marxa i troben la profunditat de les seves arrels.

Primer neix una simpatia mútua i després, malgrat la diferència d'edat, una autèntica relació sentimental. Els familiars estan en contra d'aquest vincle. Després, els dos marxen junts cap a la ciutat de Salento on va néixer el vidu i viuen un període feliç: fuga amorosa, però també un viatge de records.

Daniela queda enlluernada per la bellesa dels llocs, però després marxen cap al nord, amb una consciència renovada.

Repartiment

• Mara Venier: Daniela
• Francesco Di Federico: Giuseppe Colamonici
• Luca Bonicalzi: Domenico
• Germano Altomanni:
• Graziella Conana:
• Libera Martinelli:
• Maria Giovanna D'Elia: cunyada de Daniela

Producció

Produït per una cooperativa bolonyesa i dirigit per Francesco Longo, debutant com a director. Rodada a la Pulla, en particular a Veglie, Lecce, Santa Cesarea Terme i Poggiardo.

Premi

• Va participar al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1979, on va rebre un dels Premis Donostia als nous realitzadors.
• Laceno d'oro: targa 1979 per Mara Venier i Francesco De Federico.

Critica

«

Dividit en capítols, amb llegendes de conte de fades que subratllen el seu to ingenu, és una primera obra de l'artista pul·lià Longo (1931) que oscil·la perillosament entre patetisme i ironia, realisme i distorsió del conte de fades, senzillesa i manera, tendresa i dolçor. Com una fruita no madura a la meitat i massa madura a l'altra.

»

El 2004 es va fer una versió restaurada de la pel·lícula, vista prèviament a Veglie amb motiu de la Mostra dell'artigianato.