Under the Red Robe (pel·lícula de 1937)

pel·lícula de 1937 dirigida per Victor Sjöström

Under the Red Robe és una pel·lícula britànica/estatunidenca del 1937 dirigida per Victor Sjöström. Filmada anteriorment com a versió muda el 1923 dirigida per Alan Crosland. Abans de les pel·lícules, s'havia produït una obra de teatre a Broadway el 1896-97 protagonitzada per Viola Allen i William Faversham.[1]

Infotaula de pel·lículaUnder the Red Robe
Fitxa
DireccióVictor Sjöström Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióRobert Kane i Robert Kane (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GuióLajos Bíró Modifica el valor a Wikidata
MúsicaArthur Benjamin Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJames Wong Howe i Georges Périnal Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJames B. Clark Modifica el valor a Wikidata
VestuariRené Hubert Modifica el valor a Wikidata
Distribuïdor20th Century Studios Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica i Regne Unit Modifica el valor a Wikidata
Estrena1937 Modifica el valor a Wikidata
Durada82 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema històric i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióFrança Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0029712 Filmaffinity: 518712 Rottentomatoes: m/under_the_red_robe Letterboxd: under-the-red-robe Allmovie: v51730 TCM: 3423 AFI: 7318 Archive.org: UndertheRedRobeVSjostrom1937RMassey TMDB.org: 149461 Modifica el valor a Wikidata

Argument modifica

TLa pel·lícula està basada en la novel·la homònima del 1894 de Stanley J. Weyman i està ambientada durant les guerres religioses de la França de principis del segle XVII; els esdeveniments de la mateixa novel·la fan que es pugui datar a la tardor de 1630.

El famós jugador i temut espadatxí Gil de Berault torna a París després de dur a terme una missió per la 'Túnica vermella' o Cardenal Richelieu i el troba preocupat per l'oposició creixent dels protestants francesos o hugonots al sud. També adverteix que el duel de Berault ha estat il·legal i, d'ara endavant, castigat amb la mort, però Gil desobeeix ràpidament la llei i com a resultat és condemnat a ser executat. El cardenal ofereix a de Berault un perdó si és capaç de capturar el protestant duc de Foix que està organitzant plans per a un aixecament. Gil accepta, viatja a casa del duc i se li permet quedar-se com a hoste, però la dona del duc i la seva germana Lady Marguerite sospiten immediatament que és un espia. No obstant això, avança bé, però després s'enamora de Marguerite, obligant-lo a triar entre la consciència i l'interès propi.

Repartiment modifica

Referències modifica