Unel·les

tribu gal·la

Els unel·les[1] (llatí Unelli, Unellii, Veneli o Venellii, en grec antic Οὐένελοι) van ser un poble celta marítim d'Armòrica, a la Gàl·lia, esmentat per Juli Cèsar juntament amb els vènets, osismes, curiosolites i altres.[2] La seva capital, segons Claudi Ptolemeu, s'anomenava Crociatonum. El seu territori era la península de Cotentin a l'actual departament de la Mànega, menys una part que és al departament de Calvados.

Infotaula de grup humàUnel·les
Plan des peuples gaulois.svg
Tipustribu
Part degals (armoricans)

HistòriaModifica

Publi Licini Cras els va sotmetre l'any 57 aC, però el 56 aC es van revoltar junt amb els curiosolites, els aulercs (Aulerci ebuvorices) i els lexovis i es va haver d'enviar una força de tres legions dirigides per Quint Tituri Sabí que va pacificar el territori. Els rebels anaven dirigits pel cap dels unel·les, Viridovix i al seu exèrcit es van unir gals d'arreu, fins a reunir una força molt gran. Tituri es va tancar al seu campament i va fer pensar als gals que estava en inferioritat, tenia por i volia fugir de nit. Els gals van atacar el campament, molt ben situat en un turó i amb pendents inclinades per totes bandes, pensant que els romans volien escapar-se, van córrer muntanya amunt carregats amb feixines per omplir els fossats, els romans van sortir per les portes del campament i van atacar l'enemic que ja arribava cansat. Van matar una gran quantitat de gals, i la cavalleria va perseguir els que fugien. Molt pocs van poder escapar. Cèsar descriu aquest fet a la seva obra Guerra de les Gàl·lies.

A la rebel·lió de Vercingetorix de l'any 52 aC els unel·les van participar amb sis mil homes per atacar a Cèsar.[3]

ReferènciesModifica

  1. Cèsar, Juli. «Llibre III, XI.4». A: Guerra de les Gàl·lies (en llatí i català). Traducció: Icart, Joaquim. 3 vol. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974, p. 163. DL B. 48252-1974. ISBN 8472250938. 
  2. Juli Cèsar, De Bello Gallico II. 34, III. 11.
  3. Smith, William (ed.). «Unelli». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 3 agost 2022].