Obre el menú principal

Els unel·les[1] (llatí Unelli, Unellii, Veneli o Venellii) foren un poble celta marítim d'Armòrica, a la Gàl·lia, esmentat per Cèsar juntament amb els vènets, osismes, curiosolites i altres.[2] La seva capital, segons Ptolemeu, fou Crociatonum. El seu territori era la península de Cotentin a l'actual departament de la Mànega, menys una part que és al departament de Calvados.

Infotaula de grup humàUnel·les
Tipus tribu
Part de gals (armoricans)
Mapa de distribució
Plan des peuples gaulois.svg
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

Foren sotmesos per P. Crassus el 57 aC, però el 56 aC es van revoltar junt amb els curiosolites, aulercs (Aulerci ebuvorices) i lexovis i es va haver d'enviar una força de tres legions dirigides per Q. Titurius Sabinus que va pacificar el territori. Els rebels anaven dirigits pel cap dels venelis, Viridovix i al seu exèrcit es van unir gals d'arreu. Titurius es va tancar al seu campament i va fer pensar als gals que estava en inferioritat però quan el camp fou atacat foren derrotats completament, i milers de gals van morir, i la cavalleria romana va perseguir als que es van poder escapar. A la rebel·lió de Vercingetorix del 52 aC els venelis van participar amb sis mil homes.

ReferènciesModifica

  1. Cèsar, Juli. «Llibre III, XI.4». A: Guerra de les Gàl·lies (en llatí i català). Traducció: Icart, Joaquim. 3 vol. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974, p. 163. DL B. 48252-1974. ISBN 8472250938. 
  2. Juli Cèsar, Commentarii de Bello Gallico II. 34, III. 11.