Unió General de Sindicats Obrers de Catalunya
La Unió General de Sindicats Obrers de Catalunya (UGSOC) va ser un sindicat socialista català fundat a Barcelona el 29 de juliol de 1934. Políticament estava vinculat a la Unió Socialista de Catalunya. Juntament amb la UGT, la FOUS (vinculada al Partit Obrer d'Unificació Marxista) i el CADCI va formar part d'un front únic sindical per donar suport al Front d'Esquerres a les eleccions generals espanyoles de 1936.[1] Amb el cop d'estat que va donar lloc a la Guerra Civil en 1936, el sindicat es va reagrupar en la UGT, de la mateixa manera que la USC, juntament amb la FC del PSOE i el PCP, s'integrava en el PSUC.
Dades | |
---|---|
Tipus | sindicat ![]() |
Història | |
Creació | 1934 |
Governança corporativa | |
Seu | |
Va sorgir de sectors descontents amb el centralisme del comitè executiu de la Unió General de Treballadors després del segon congrés regional d'abril. L'escissió va ser notable, en incorporar-se a la nova formació les Federacions més poderoses i significatives com les de metall, tèxtil i la Federació Local de Barcelona d'UGT en ple.
La comissió executiva estava formada per Joan Fronjosa i Salomó com a President, Adolf Simó com a vicepresident, Joan Sánchez i Marín secretari general, Ramon Palomas i Tudó (tresorer), Gonçal Martínez i Lozano (vicesecretari), Simó Lafarga i Ivort (comptable) i Manuel Tortosa secretari de propaganda.[2] També foren militants destacats Marià Martínez i Cuenca i Carles Sala i Franqueza.
Referències
modifica- ↑ «Unió General de Sindicats Obrers de Catalunya». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ UGSOC a veuobrera.org