Obre el menú principal

Unió General de Sindicats Obrers de Catalunya

La Unió General de Sindicats Obrers de Catalunya (UGSOC) va ser un sindicat socialista català fundat a Barcelona el 29 de juliol de 1934. Políticament estava vinculat a la Unió Socialista de Catalunya. Juntament amb la UGT, la FOUS (vinculada al Partit Obrer d'Unificació Marxista) i el CADCI va formar part d'un front únic sindical per donar suport al Front d'Esquerres a les eleccions generals espanyoles de 1936.[1] Amb el cop d'estat que va donar lloc a la Guerra Civil en 1936, el sindicat es va reagrupar en la UGT, de la mateixa manera que la USC, juntament amb la FC del PSOE i el PCP, s'integrava en el PSUC.

Infotaula d'organitzacióUnió General de Sindicats Obrers de Catalunya
Dades bàsiques
Tipus sindicat
Organització i govern
Seu 
Modifica les dades a Wikidata

Va sorgir de sectors descontents amb el centralisme del comitè executiu de la Unió General de Treballadors després del segon congrés regional d'abril. L'escissió va ser notable, en incorporar-se a la nova formació les Federacions més poderoses i significatives com les de metall, tèxtil i la Federació Local de Barcelona d'UGT en ple.

La comissió executiva estava formada per Joan Fronjosa i Salomó com a President, Adolf Simó com a vicepresident, Joan Sánchez i Marín secretari general, Ramon Palomas i Tudó (tresorer), Gonçal Martínez i Lozano (vicesecretari), Simó Lafarga i Ivort (comptable) i Manuel Tortosa secretari de propaganda.[2] També foren militants destacats Marià Martínez i Cuenca i Carles Sala i Franqueza.

ReferènciesModifica

  1. «Unió General de Sindicats Obrers de Catalunya». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. UGSOC a veuobrera.org