Univers-màquina
En la història de ciència, l'univers-màquina compara l'univers amb un rellotge mecànic. Fa tic-tac al llarg del temps, com una màquina perfecta, amb els seus engranatges governats per les lleis físiques, essent cada aspecte de la màquina previsible.
Història modifica
Aquesta idea fou molt popular entre deistes[1] durant la Il·lustració, quan Isaac Newton va publicar les seves lleis del moviment, i va mostrar que paral·lelament a la llei de gravitació universal, podien explicar el comportament d'ambdós entorns: els objectes terrestres i el sistema solar.
Un concepte similar, retornant a Johannes de Sacrobosco i la seva primera introducció a l'astronomia del s.XIII: De sphaera mundi. En aquest text medieval àmpliament popular, Sacrobosco va parlar de l'univers com la machina mundi (la màquina del món), suggerint que l'eclipsi de Sol documentat als evangelis durant la crucifixió de Jesús, va ser un desordre dins l'ordre d'aquesta màquina.[1]
Responent a Gottfried Leibniz, -un seguidor prominent de la teoria-, en la correspondència de Clarke a Leibniz, Samuel Clarke va escriure:[2]
- "La Idea que el Món és una Màquina gran, funcionant sense la Interposició de Déu, com el rellotge continua marcant el pas del temps sense l'assistència d'un rellotger; és la Idea del Materialisme i del Destí, i tendeix (sota la pretensió de fer de Déu una Supra-Intel·ligència del món), excloure la Providència i el Govern de Déu, en realitat, fora del Món."[3]
El 2009 l'artista Tim Wetherell va crear una gran peça de paret pel Questacon (el centre de Ciència i Tecnologia Nacional de Canberra, Austràlia) representant el concepte de l'univers-màquina. Aquest peça d'art d'acer conté engranatges que es mouen, un rellotge que funciona, i una pel·lícula del terminador lunar.
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ John of Sacrbosco, On the Sphere, quoted in Edward Grant, A Source Book in Medieval Science, (Cambridge: Harvard Univ. Pr., 1974), p. 465.
- ↑ Dennis Richard Danielson, The Book of the Cosmos: Imagining the Universe from Heraclitus to Hawking[Enllaç no actiu], Basic Books, 2001 (p. 246)
- ↑ Davis, Edward B. 1991. "Newton's rejection of the "Newtonian world view" : the role of divine will in Newton's natural philosophy." Science and Christian Belief 3, no. 2: 103-117. Clarke quotation taken from article.
Bibliografia modifica
- Dolnick, Edward, The Clockwork Universe: Isaac Newton, the Royal Society, and the Birth of the Modern World, Harper Collins, 2011.
- "A Short Scheme of the True Religion", manuscript quoted in Memoirs of the Life, Writings and Discoveries of Sir Isaac Newton by Sir David Brewster, Edinburgh, 1850; cited in; ibid, p. 65.
- Webb, R.K. ed. Knud Haakonssen. "The Emergence of Rational Dissent." Enlightenment and Religion: Rational Dissent in Eighteenth-Century Britain. Cambridge University Press, Cambridge: 1996. p. 19.
- Westfall, Richard S. Science and Religion in Seventeenth-Century England. p. 201.
Enllaços externs modifica
- "The Clockwork Universe". Arxivat 2020-02-14 a Wayback Machine. The Physical World. Ed. John Bolton, Alan Durrant, Robert Lambourne, Joy Manners, Andrew Norton.