Universitat de Kyoto
La Universitat de Kyoto (京都大学; Kyōto Daigaku, abreujat com 京大 Kyōdai) a Kyoto, Japó, és la segona universitat més antiga del Japó. Va ser fundada el 1897. En el Rànquing de Xangai de 2021 estava classificada com la 37a del mon,[2]
京都大学 | |
 | |
| Lema | 自由の学風 |
|---|---|
| Dades | |
| Nom curt | 京大  |
| Tipus | universitat nacional universitat integral universitat editorial acadèmica |
| Forma jurídica | corporació universitària nacional |
| Història | |
| Reemplaça | Universitat Imperial de Kyoto |
| Creació | 1869 |
Esdeveniment significatiu | |
| 1913 13 maig 1912-juny 1915 | incident de Safeagi |
| 1933 | Takigawa incident (en)  |
| 1951 | Kyodai-Tenno incident (en) |
| 1953 | Kojinbashi incident (en)
|
| Activitat | |
| Membre de | IIIF Consortium ORCID arXiv Dryad Open Education Global |
| Nombre d'estudiants | 22.455 (2022) |
| Estudiants | 22.707 (grau=13.399; postgrau=9.308[1] |
| Docents | 2.864 |
| Equip total | 5.397 [1] |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Presidència | Nagahiro Minato (en) (2020–) |
| Filial | |
| Format per | |
| Indicador econòmic | |
| Finançament | publica |
| Pressupost | ¥ 250.2 billion (2.2 mil milions)[1] |
| Lloc web | www.kyoto-u.ac.jp/index-e.html |
   
| |
Han estat guardonats amb el premi Nobel Hideki Yukawa, Shinichiro Tomonaga, Kenichi Fukui, Susumu Tonegawa i Ryoji Noyori.
Història
modificaLa precursora de la Universitat de Kyoto va ser l'Escola de Química (舎密局, Seimi-kyoku) fundada a Osaka el 1869, que, malgrat el seu nom, també va ensenyar física. Més tard, la Tercera Escola Superior (第三髙等學校, Daisan-kōtō-gakkō), es va establir al lloc de Seimi-kyoku el 1886, després es va traslladar a l'actual campus principal de la universitat el mateix any.
La Universitat Imperial de Kyoto (京都帝國大學, Kyōto-teikoku-daigaku) com a part del sistema de la Universitat Imperial es va establir el 18 de juny de 1897, utilitzant els edificis de la Tercera Escola Superior. L'escola superior es va traslladar a una parcel·la de l'altra banda del carrer, on es troba avui el campus sud de Yoshida, i es va integrar a la Universitat de Kyoto el maig de 1949 i es va convertir en la Facultat d'Arts Liberals el setembre de 1949.[3][4] El mateix any de la creació de la universitat, es va fundar el Col·legi de Ciència i Tecnologia. El Col·legi de Dret i el Col·legi de Medicina es van fundar el 1899, el Col·legi de Lletres el 1906, ampliant les activitats de la universitat a àrees fora de les ciències naturals.
Després de la Segona Guerra Mundial, l'actual Universitat de Kyoto es va establir fusionant la universitat imperial i l'Escola de Tercer Nivell, que va assumir el deure d'ensenyar arts liberals com a Facultat d'Arts Liberals (教養部, Kyōyō-bu). La facultat es va dissoldre amb la fundació de la Facultat d'Estudis Humans Integrats (総合人間学部, Sōgō-ningen-gakubu) el 1992.
La Universitat de Kyoto s'ha incorporat des de 2004 com a corporació universitària nacional sota una nova llei que s'aplica a totes les universitats nacionals.
Malgrat la incorporació que ha donat lloc a una major independència financera i autonomia, la Universitat de Kyoto encara està en part controlada pel Ministeri d'Educació del Japó (文部科学省, Monbu-kagaku-shō).
El Departament de Geofísica de la universitat i el seu Institut d'Investigació en Prevenció de Desastres estan representats al Comitè Nacional de Coordinació per a la Predicció de Terratrèmols.[5]
Campus
modificaLa universitat té tres campus a Yoshida, Kyoto; a Katsura, Kyoto; a Gokashō, Uji. El campus de Yoshida és el campus principal, amb alguns laboratoris situats a Uji. L'Escola de Postgrau d'Enginyeria està actualment en procés de traslladar-se al campus de Katsura, de nova construcció.
Rànquings
modificaLa Universitat de Kyoto és considerada una de les universitats més prestigioses del Japó, i se situa constantment en segon lloc al Japó i entre les deu primeres a Àsia per l'Academic Ranking of World Universities, el Times Higher Education, i el QS World University Rankings.[6]
La universitat va ocupar el tercer lloc el 2008 i el 2010 en el rànquing "Universitats realment fortes" de Toyo Keizai.[6] En un altre rànquing, l'escola preparatòria japonesa Kawaijuku va classificar Kyodai com la segona millor universitat del Japó.[7]
Alumnes destacats
modificaEntre els seus alumnes i professors més destacats es troben onze guanyadors del Premi Nobel,[8] els guanyadors de la Medalla Fields Heisuke Hironaka (1970) i Shigefumi Mori (1990) i un guanyador del Premi Carl Friedrich Gauss Kiyosi Itô. A més, la professora contra les conspiracions de vacunes va rebre el premi John Maddox: Riko Muranaka, guanyadora el 2017 pel seu combat contra la vacunació anti-VPH.[9]
- Guardonats amb el Premi Nobel
-
Hideki Yukawa, física, 1949 -
Shinichiro Tomonaga, física, 1965 -
Kenichi Fukui, química, 1981 -
Susumu Tonegawa, fisiologia o medicina, 1987 -
Ryōji Noyori, química, 2001 -
Makoto Kobayashi, física, 2008 -
Toshihide Maskawa, física, 2008 -
Shinya Yamanaka, fisiologia o medicina, 2012 -
Isamu Akasaki, física, 2014 -
Tasuku Honjo, fisiologia o medicina, 2018 -
Akira Yoshino, química, 2019
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Kyoto University: 2008/2009 Facts and Figures». Arxivat de l'original el 2012-07-29. [Consulta: 31 octubre 2008].
- ↑ «2021 Academic Ranking of World Universities» (en anglès). Shanghai Ranking. [Consulta: 31 octubre 2021].
- ↑ «History» (en japonès). [Consulta: 2 novembre 2019].
- ↑ «Third Higher School | Kyoto University Fund | Funds in Operation». [Consulta: 2 novembre 2019].
- ↑ Organizations with ties to CCEP CCEP, accessed March 19, 2011
- ↑ 6,0 6,1 «Truly Strong Universities» (en japanese). Toyo Keizai, 2010. [Consulta: 29 abril 2011].
- ↑ «Kawai 30 Top Japanese Universities». Kawaijuku, 2001. [Consulta: 29 abril 2011].
- ↑ «Dr. Kiyoshi Ito receives Gauss Prize». Kyoto University. Arxivat de l'original el 1 desembre 2017. [Consulta: 18 novembre 2017].
- ↑ Sample, Ian «Doctor wins 2017 John Maddox prize for countering HPV vaccine misinformation» (en anglès). The Guardian, 30-11-2017 [Consulta: 1r desembre 2017]. «"Her courageous challenge in demonstrating the safety of the HPV vaccine, despite insult, litigation and attempts to undermine her professional status, epitomises the core spirit of the Maddox prize."»
Enllaços externs
modifica