Urna funerària maia Kinich Ahau
La Urna funerària maia Kinich Ahau és una peça arqueològica d'argila policromada, realitzada entre els anys 600 - 900, durant el període mesoamericà de la civilització maia, els integrants de la qual van habitar una vasta regió situada geogràficament al territori del sud-sud-est de Mèxic, específicament en els cinc estats de mpeche, Chiapas, Quintana Roo, Tabasco i Yucatán; i en els territoris de Mesoamèrica dels actuals Belize, Guatemala, Hondures i El Salvador, amb una història d'aproximadament 3000 anys. La peça s'exhibeix de forma permanent en el Museu d'Amèrica a Madrid.[1]
_01.jpg) | |
| Tipus | urna funerària  |
|---|---|
Història modifica
L'urna funerària que va ser elaborada pels maies, representava Kinich Ahau,[1] en la mitologia maia: «Senyor de l'ull del sol» déu del Sol i patró de la música i la poesia, fill de Hunab Ku i casat amb Ixchel, la lluna. Se'l considera una de les advocacions d'Itzamna o Zamna. També se'l vincula amb Kinich Kakmó. És el déu G d'acord amb la classificació de l'investigador alemany Paul Schellhas.[2]
Característiques modifica
- Època: civilització maia.
- Material: argila amb pigments.
- Alçada: 100,3 centímetres.
- Ample: 60 centímetres.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Ficha de la obra en el catálogo colectivo de la Red Digital de Colecciones de Museos de España» (en castellà). Ceres. [Consulta: 21 abril 2017].
- ↑ Paul Schellhas: Die Göttergestalten der Maya-Handschriften: Ein mythologisches Kulturbild aus dem Alten Amerika