Elsa Hoerler Neier (SaintGallen 1908 - Barcelona 2001) fou una economista interessada en esbrinar les bases i els mètodes de la cinència econòmica, i la observa en comparació amb la doctrina social católica. Els estudis d’economia els va realitzar a la Universitat de Bern, obtenint el 1932 el títol de doctora en economia, amb la tesi “Das Monopol in der Schweizerrischen Electricitätswirschaft”, i seguint amb estudis a London, Paris i Madrid, per a instal·lar-se finalment de per vida a Barcelona [1].

Carrera professional

modifica

Destacà en 3 àmbits: les consideracions teòriques, l’activitat docent, i les publicacions.[2]

Consideracions teòriques

modifica

Mostrà la seva indignació quan, l’esclat de la crisi de 1929, mentre estudiava a Bern, no havia conduït a cap autocrítica entre els economistes: “cap economista -ni europeu ni americà- s’ha preguntat perquè una teoria considerada com científica durant 60 anys havia fracassat”. I hi donava una explicació: la migradesa de les teories de la crisi econòmica. Analitzant les economies d’Anglaterra i dels Estats Units d’Amèrica, amb la construcció d’un diagrama dels anys 1870-1939, amb una corba de preus i una corba de progrés (definint progrés com la diferència entre producció i generació de deute) arribà a la conclusió de que l’excés de deute és més rellevant que la caiguda dels preus.

Comparant l’economia com a ciència amb altres disciplines científiques o tècniques, arribà a la conclusió de que “la ciència de l’economia política, per a comprendre les causes de les crisis, no ha fet ni la meitat de les proves, experiments i comparacions de dades dels que es realitzen per a poder construir un bon automòbil”.

Activitat docent

modifica

Feu durant molts anys cursos d’economia a l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona (ICESB), creat el 1951, col·laborant amb articles de recerca, ressenyes de bibliografia en alemany i en anglès, i notes, a la revista “Cuadernos de Información Económica y Sociológica” (CIES), creada el 1955, i editada conjuntament per la Diputación Provincial de Barcelona i la Delegació a Barcelona del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC).

També, l’any 1971, feu un curs sobre Sistemes econòmics, analitzant llur evolució des dels Gremis medievals fins a les Economies mixtes. Es mostrava molt crítica amb el sistema capitalista, com ho demostra el seu article intitulat “Pocs sistemes han perjudicat tant a la propietat privada com el capitalisme” (Revista “Cristiandad”, 1962) i, comparant el sistema capitalista amb el sistema soviètic, afirmava que “l’economia de la propietat privada, en la que una crisi general sanciona qualsevol oblit del principi del rendiment, és un sistema molt més rígid que el sistema comunista dels plans quinquennals”[3].

Publicacions

modifica

-         De las crisis económicas, Bosch, Barcelona, 1945.

-         Cooperativas de consumo, ICESB, 1956.

-         Liberalismo y capitalisme, Barcelona, 1967.

-         Economía y Doctrina Social Católica, Barcelona, 1985.

-         1956, l’exemple de Ceilan, El pensament econòmic català, II, Barcelona, 1994.

Referències

modifica
  1. SOCIETAT CATALANA D’ECONOMIA. Diccionari d’economistes catalans, 07-2020. ISBN 978-84-9965-547-5. 
  2. SOCIETAT CATALANA D’ECONOMIA. Panells de dones economistes catalanes. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2021. 
  3. CORTÉS I MARTÍ, JOSEP MARIA. La moralidad de la ciencia econòmica en la Unión Europea: la propuesta de Elsa Hoërler de Carbonell (en castellà). Metropolis, 08-2016.